martes, 19 de diciembre de 2017

TARRACO GAI Militància vintage LGTBI en clau tarragonina.


L’any 1987, ara fa 30 anys, un petit grup d’amics, liderat per en Josep Maria Salvadó Urpí, vam tenir la idea d’editar un pamflet, que vam titular TARRACO GAI, i que, en la seva modèstia, pretenia aglutinar les persones LGTB del camp de Tarragona.

A Tarragona, en aquella època, només hi havia un bar d’ambient al carrer Barcelona, anomenat Quizas, amb un escenari que rebia, els dissabtes, artistes del transvestisme com ara Paca la turca, La Palo, La Aspirina, Cindy Clitoris (que més tard es canviaria pel més pudorós Diana Edelweis), i altres glòries locals. Però el Quizas va durar massa poc, i ens vam haver de moure pels pubs de Salou o pujar a Barcelona.

En Josep Maria, que era psicòleg, feia anys que era soci de l’Institut Lambda, que era com es deia l’actual Casal Lambda, i militava al FAGC de Barcelona. Així doncs, sota el paraigua del FAGC, ell omplia l’opuscle de contingut i la resta ens encarregàvem del disseny i de la tira còmica.

Com que l’edició era mensual, vam decidir que cada mes pagaria un de naltros el cost d’impressió. A Tarragona no coneixíem cap impremta de confiança, i vam anar a imprimir-lo a Reus, perquè hi havia uns anarcos que, de tant editar pamflets clandestins, es van professionalitzar i van obrir una impremta. Preferíem els àcrates de Reus a qualsevol impremta catòlica de Tarragona.
Un cop imprès, ens dedicàvem a repartir-los per tots els bars i locals enrotllats de Tarragona, Reus i Salou. Va ser la nostra sortida de l’armari local.

Les primeres respostes no es van fer esperar, i en un apartat de correus que havíem llogat, perquè no teníem seu social ni volíem posar la nostra adreça particular per motius obvis, vam començar a rebre algunes cartes. O sigui que la gent se’l llegia, i responia a la crida. La idea havia funcionat.

En algunes d’aquelles missives, hi havia la proposta d’organitzar una trobada de lectors, i vam pensar que una festa era la millor manera de fer-ho.
Així doncs, amb motiu del dia de l’orgull de 1988, va tenir lloc la primera festa de TARRACOGAI, aixoplugada pel FAGC, al pub La Ploma d’Or de Salou, d’on erem habituals.
Va ser un èxit de públic, cosa que ja sabíem perquè aquell pub s’omplia cada dissabte. Però, a més, va baixar en Jordi Petit, en aquell moment, president del FAGC juntament amb altres companyes i companys de Barcelona, per la qual cosa el bar va quedar petit.

Engrescats per la resposta vam ampliar el “consell editor” de la revista amb dues dones i quatre homes més. I, paradoxalment, com més gran era el grup, més costava de fer el pamflet. Teniem punts de vista molt semblants, però maneres diferents de treballar i ritmes diferents, així que, per una cosa i per l’altra, la vam deixar d’editar.

Perquè ens vam inventar TARRACO GAI? Per conèixer gent. Per conèixer gent gai. Per conèixer homes gais que visquessin a prop. En definitiva; Volíem un Grindr, que pels profans, és aquella aplicació que et permet saber quants homes del voltant volen conèixe’t i follar. Ras i curt.
Hagués pogut disfressar aquest relat explicant que la publicació de la revista era un acte de militància, de lluita per les llibertats individuals, de voler fer visible un tema que a Tarragona no existia, etc, però, per part meva, seria incomplet. També ho vaig fer per lligar.

Us confesso que la iniciativa no va servir per conèixer tota la gent que ens hagués agradat, -val a dir que ni Josep Maria Salvadó ni jo no vam lligar mai gràcies a la revista-,  però en les cartes i en les trobades que anàvem tenint, constatàvem que, per algunes persones, aquell pamflet mediocre havia estat un petit alè de complicitat i esperança. I en aquella època sense internet, això podia ser tot un món.

TARRACOGAI va arribar al seu número 10. El seu impulsor, en Josep Maria Salvadó va morir l’any 2000. Ell sí que va ser un vertader lluitador per l’alliberament sexual d’aquest país, i també d’aquesta nostra petita ciutat provinciana.
La seva militància i el seu suport a desenes de persones LGTBI, el fan més que mereixedor de la plaça que Tarragona li va dedicar l’any 2001.

Ah! I que nosaltres no lliguéssim no vol dir que l’apartat de Contactes que tenia la revista no funcionés. Jo puc certificar, uns 15 claus d’amics i coneguts com a mínim, gràcies als contactes. 15 clauets en deu mesos, és clar.  Avui, amb una app de l’estil, els polvos de deu mesos es multipliquen per milers. Visca la tecnologia!




Oriol Grau Elias
Actor i director


Web dedicada a Josep Maria Salvadó: http://www.josepmariasalvadoiurpi.org/catala/



Oriol Grau Elias, Barcelona 1963
Actor, i director de teatre, ràdio i televisió, inicia la seva carrera a Tarragona "En teatre he fet d’actor, director, ajudant de direcció, dramaturg, figurinista, attrezista, escenògraf, taquiller i acomodador, de diferents companyies i en més de cent muntatges diferents". Ha treballat per EL TERRAT DE PRODUCCIONS S.L. durant 14 anys, en les tasques de guionista, actor i director, a més de la responsabilitat de cap de dramàtics. Ha estat Cap de programes d’Entreteniment de TV-3, Televisió de Catalunya (2008-10) sota la direcció de Mònica Terribas. Des de 2003 combina la feina artística amb la de professor a la Universitat Rovira i Virgili en l’assignatura de Comunicació no verbal i expressió corporal.
És codirector de l’espai de teatre i dansa “Sala Trono” de Tarragona, i president de la CTIC (coordinadora de teatres independents de Catalunya).




lunes, 4 de diciembre de 2017

10 TIPS SOBRE LA PROVA DEL VIH


-      La prova del VIH, és l’única forma fiable de saber si una persona és portadora del VIH.


-       En qualsevol analítica no surt si hi ha presencia del VIH, s’ha de sol·licitar expressament. 


-       La prova del VIH, és confidencial, i la persona ha de donar al seu consentiment, per a que se la realitzin. 


-     Les vies de transmissió del VIH son 3: Sexual (relacions sexuals desprotegides amb una persona portadora del VIH o de la que desconeixem el seu estat serològic) Sanguini (a través de la sang, ferides, compartició d’estris tallants, com xeringues, agulles… amb una persona portadora del VIH o de la que desconeixem el seu estat serològic) i Vertical (de mares embarassades portadores del VIH a nadó, bàsicament en el moment del part i/o alletament) *hi ha un protocol de control de les dones embarassades per a la detecció del VIH, i evitar la transmissió vertical del virus.


-    Aproximadament 1/3 de les persones que son portadores del VIH, encara no ho saben i desconeixen aquesta situació.


-      Pots fer-te la prova a través del teu metge de capçalera, en centres especialitzats, algunes OnG’s i també a algunes oficines de farmàcia.


-      Hi han proves en format ràpid que tarden 20 minuts en donar el resultat, aquestes acostumen a ser o amb sang, o amb fluid oral. 


-        Per a que el resultat sigui definitiu, ha de passar cert temps des de la pràctica de risc, el que s’anomena “període finestra”. A partir dels 3 mesos de la pràctica de risc, la majoria de la població ja ha fet anticossos suficients per a poder ser detectats en la prova. 


-      Les proves d’última generació, estan aconseguint baixar el “període finestra” i algunes a partir de les 8 setmanes, ja comencen a detectar els anticossos al VIH.


-        Un diagnòstic a temps permet: una millor qualitat de vida, un tractament eficaç per evitar la progressió a la malaltia, prendre mesures per evitar infeccions a d’altres i reinfeccions


Lluís Romero Puigdengoles
  Tècnic de Salut de l'entitat H2o (Col·lectiu Gai, Lesbià, Bisexual i Transsexual del Camp de Tarragona)  i és President i Soci Fundador de l'entitat Assexora'Tgn  (Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona)



        Lluís Romero Puigdengoles, diplomat en Treball Social, tècnic superior en Animació Socioultural i també tècnic  superior en Integració Social. Treballa actualment com a tècnic de Salut de la entitat H2o, Gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals del Camp de Tarragona i en és  president i un dels socis fundadors de la entitat Assexora’Tgn (Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona). Vinculat al món del VIH des del 2006, sent expert professional per la UNED en formació de mediadors per al recolzament amb persones amb VIH i rebent formacions en counselling, educació sexual i atenció al VIH/Sida i altres infeccions de transmissió sexual. En l’actualitat cursant un màster en Sexologia i Teràpia de parella.