miércoles, 15 de mayo de 2019

Diversitat afectiva, sexual i de gènere. La realitat... sota l'ala!


Persones LGTBI d'edat avançada en la Festa del Pride de Londres. Tom Morris


Quan preguntem a persones gais, lesbianes o trans d'edat avançada si formen part o participen de la vida social d'algun Casal ens diuen que no.

Les persones grans LGBTI pensen que si algun dia viuen en una residència hauran de "tornar a l'armari", amagar-se, dissimular si no volen convertir-se en la diana de comentaris despectius per part d'altres persones residents.

Per la seva banda, les persones que treballen en residències, equipaments o empreses de serveis d'atenció a la gent gran, ens diuen que no hem de témer pel tracta que rebrem, que elles i ells tracten tothom amb el mateix respecte. No ho posem en dubte! Aquesta resposta, però, no resol les nostres inquietuds.

No és una prioritat


Les qüestions referents a la diversitat afectiva i sexual en edats avançades no és un tema prioritari per a les persones que treballen en aquests serveis equipaments.

Quan els preguntem quantes persones LGBT atenen, mai se'ns dona una xifre exacta. Es parla d'un o dos casos. Discuteixen si potser en són tres. I ho fan amb mitges paraules, en veu baixa. Si haguéssim preguntat quantes persones són diabètiques, segurament les respostes haurien estat més precises i n'haurien parlat amb normalitat, no en veu baixa.

Poques persones, siguin del perfil professional que siguin, saben explicar de manera clara què és la intersexualitat i, qui s'hi aventura, sol expressar un clixé restrictiu que amaga la complexitat de les Diferències en el Desenvolupament Sexual, terme que expressa millor la realitat del sistema biològic sexual-reproductor humà.

De la mateixa manera, els és difícil diferenciar els conceptes transsexual i transgènere; i avui encara, hi ha qui parla de transvestits per referir-se a les persones trans.

Respecte a l'orientació sexual es detecta un posicionament correcte, políticament correcte, però si la conversa s'allarga comencen a aparèixer tòpics de tota mena. Els seria difícil, per exemple, respondre amb solvència perquè els organismes internacionals de salut no consideren l'homosexualitat una malaltia.

Són essencials aquests coneixements per a una bona pràctica professional? Que cadascú respongui.

Correcte, en aparença!


El que sí ens sembla essencial és entendre les conseqüències d'haver crescut enuna societat que considerava el desig cap a persones del mateix sexe una immoralitat, un vici, una vergonya, vaja. O una malaltia. En qualsevol cas, un impuls que calia reprimir i amagar.

El pioner de la defensa de gais i lesbianes a l'Estat espanyol. Armand de Fluvià, explica sovint haver escoltar una senyora de bona família que deia: "Prefereixo tenir un fill subnormal que maricón". Amb aquestes paraules!

En acabar la II Geurra Mundial, l'Associació alemanya de persones represaliades durant el règim nazi no va reconèixer els homosexuals, lesbianes i transsexuals com a víctimes. No van ser presents en el judici de Nuremberg. Ben al contrari, van continuar perseguides fins ben bé a finals dels anys 60. Finalment, l'any 2002, quan la majoria d'aquestes persones ja havien mort, el govern Alemany va reconèixer que havien estat víctimes d'un genocidi. A l'estat espanyol encara no hi ha hagut un reconeixement oficial de la repressió a persones gais, lesbianes i trans durant el franquisme.

La realitat avui és diferent, però no tan diferent. L'agost del 2018, un escriptor gai alemany, Hartmut Schrewe, va fer una piulada a twitter que deia: "El meu marit és el meu marit, no el meu amic". La piulada, acompanyada de l'etiqueta #MeQueer, es va fer viral. En pocs dies varen començar a aparèixer a la xarxa puilades de gais, lesbianes i trans de tot l'estat espanyol amb la mateixa etiqueta en que explicaven en el reduït espai del twitter experiències d'homofòbia a l'escola, a casa, amb els amics. Eren bàsicament persones joves, piulades de persones que havien nascut en la democràcia. Els podeu consultar. Resulta instructiu!

Implica't!


Ens preguntem encara, per què les persones d'edat avançada pensen que hauran de tornar a l'armari si van a una residència? O, per què no solen ser usuàries de casals? 
L'impacte negatiu de l'estigmatització de l'homosexualitat té conseqüències en la vida de les persones, i les té en tots els àmbits. (Aquest podria ser el tema d'una altre col·laboració de la Fundació Enllaç amb l'Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona).

La Fundació Enllaç és una entitat que té com a eix d'actuació conèixer, atendre i difondre la realitat de les persones LGBTI d'edat avançada.

Som la primera generació de persones LGBTI d'edat avançada que s'ha organitzat per debatre quines són les nostres necessitats. Com podem garantir que rebrem un tracta digne si en el procés lògic d'envelliment el nostre benestar ha de dependre de l'atenció que rebrem d'altres persones?

L'aposta per la diversitat afectiva, sexual i de gènere no és l'assumpte d'una minoria. És un posicionament de valors. No ens cal esperar a atendre persones LGBTI per comprometa'ns a construir espais de convivència. Parlar-ho en veu baixa és continuar amagant la realitat... sota l'ala!



L’autoria de l’article


Jaume Piqué-Abadal és llicenciat en Ciències de la Informació i Diploma d’Estudis Avançat en Comunicació Social. Col·labora amb la Fundació Enllaç, entitat en la qual desenvolupa activitats de formació i sensibilització. La Fundació Enllaç es una entitat privada que dona suport a persones  ́ LGBTI d’edat avançada o en situació de dependència.



martes, 23 de abril de 2019

Les noies ja no volen ser princeses. Santa Jordina 2019

Hoy 23 de abril en Catalunya, como cada año, celebramos Sant Jordi, el patrón de los catalanes y una fiesta en la que los y las enamoradas se intercambian libros y rosas celebrándose así la cultura y el amor. 
Que el feminismo es una revolución que toca todas las dimensiones de la vida es una afirmación que se ve reforzada cada día. Y la cultura y el amor no han quedado exentas de ser miradas con las gafas violetas, es por ello, que este año, desde Assexora'tgn os deseamos a todas Feliz Santa Jordina.

Desde pequeñas, hemos escuchado cuentos, hemos visto películas y hemos leído libros que hacían referencia a las princesas que eran salvadas constantemente de peligros sobre naturales a manos de valientes príncipes. Estas historias nunca contemplaban los deseos de las princesas, ni si todas queríamos ser princesas o queríamos ser besadas por auténticos desconocidos.
La representación de las mujeres quedaba reducida a papeles excesivamente feminizados, pasivos y vinculados en muchios casos a personalidades débiles. Y en muchos relatos no eran dueñas de sus propias historias.


En el relato tradicional de la leyenda de Sant Jordi en Montblanc habita un terrible dragón al que una vez al año se debía sacrificar un habitante. Un día le tocó a la princesa ser sacrificada, pero el caballero Jordi se enfrenta al dragón y lo mata para salvar a la princesa.

Es aquí donde Santa Jordina hace su entrada triunfal.

En esta nueva versión se presenta una alternativa al papel sumiso de la princesa. Una chica decide enfrentarse al dragón y acabar con él y su reinado del terror. 

Aquí os dejamos algunos libros sobre Santa Jordina!


La Fantàstica Llegenda de la Jordina
Autora: Joana Bruna
Editorial: Oblicua

Santa Jordina (Tradicions)
Autora: Inés Macpherson
Editorial: La Galera

La Revolta de Santa Jordina
Autora: Lyona
Editorial: Amsterdam


martes, 16 de abril de 2019

La Primera Boda gay en España cumple ¡958 años!


Aunque siempre asociemos el matrimonio homosexual a la ley socialista de 2005, lo cierto es que el matrimonio homosexual en España encuentra su primer precedente en 1061.

En 2011 el profesor y filólogo Carlos Callón descubrió el registro donde quedaba acreditada el primer matrimonio homosexual de España en el marco de su investigación . Una investigación en la que el autor busca desmontar mitos y observar cómo la homofobia y la idea de la sodomía como pecado son ideas que no forman parte del cristianismo desde un primer momento.

Pedro Díaz y Muño Vandilaz convivían juntos y se casaron con la aprobación del cura local, quien consagró el matrimonio en una pequeña capilla.

Un día como hoy, un 16 de abril, Pedro Díaz y Muño Vandilaz se dieron el sí quiero en Rairiz de Veiga, un municipio de Ourense, Galicia. Matirmonio que se ha convertido en el primer matrimonio homosexual de España y uno de los primeros de Europa de los cuales consta un registro. Los votos y los documentos relativos a esta boda forman ahora parte del Archivo Histórico Nacional.

Otro de los precedentes del matrimonio homosexual en España se remonta al 8 de junio de 1901 y nos sitúa de nuevo en Galicia, esta vez La Coruña. En este caso fueron dos mujeres: Marcela Gracia Ibeas y Elisa Sánchez Loriga, dos profesoras enamoradas. Ese caso  consta como el primer intento de matrimonio homosexual de España.

Elisa y Marcela mantuvieron una relación durante más de una década antes de decidir casarse, durante estos años cambiaron varias veces de residencia y Elisa fue adoptando una identidad masculina, la de Mario Sánchez,  para poder casarse con Marcela. Consiguieron casarse por la Iglesia católica en la parroquia de San Jorge, pero  fueron descubiertas, tras el descubrimiento la estigmatización y marginalización fue clara, ambas perdieron su trabajo, fueron excomulgadas y fueron perseguidas mediante órdenes de busca y captura, además, la iglesia anuló su matrimonio.

Fue esta persecución la que las forzó a exiliarse y huir a Argentina, aunque es un rumor sin confirmar.

Lo cierto es que siempre queda parte de la historia por contar, nuestras luchas y nuestras experiencias no son recientes aunque busquen silenciarlas.



Equip Assexora'tgn 


lunes, 8 de abril de 2019

¡El Orgasmo Femenino, ese gran desconocido!


El orgasmo femenino ha sido un tema que constantemente genera gran curiosidad. ¿Será porque muchas mujeres no llegan a él? ¿Será porque se habla muy poco acerca de esto? ¿Será porque es tan placentero? Realmente no lo sé, lo que si sabemos es que este momento tan deseado y estudiado, produce una liberación tras la tensión sexual acumulada que se inicia con la excitación. El orgasmo femenino es la culminación de un complejo proceso en el que entran aspectos psicológicos y fisiológicos.

Se cree constantemente que existen diferentes tipos de orgasmo femenino, quiero decirte que no existe orgasmo vaginal, anal u orgasmo clitoridiano como generalmente se piensa. Existe solo uno, aunque si que existen diferentes maneras de vivirse.

Cada persona lo vivirá, lo sentirá y lo puede expresar de diferentes formas. Además, con o sin la llegada del orgasmo, el camino al placer puede resultar placentero, gratificante y maravilloso. Aunque la mayoría de las parejas y personas desean con ansia alcanzar el éxtasis por encima de casi cualquier cosa, quiero decirte que es ideal evitar este gran quebradero de cabeza, puedes amar la trama más que el desenlace, sentir y disfrutar de igual manera el camino.
Se cree constantemente que existen diferentes tipos de orgasmo femenino, quiero decirte que no existe orgasmo vaginal, anal u orgasmo clitoridiano como generalmente se piensa. Existe solo uno, aunque si que existen diferentes maneras de vivirse.
Cada persona lo vivirá, lo sentirá y lo puede expresar de diferentes formas. Además, con o sin la llegada del orgasmo, el camino al placer puede resultar placentero, gratificante y maravilloso. Aunque la mayoría de las parejas y personas desean con ansia alcanzar el éxtasis por encima de casi cualquier cosa, quiero decirte que es ideal evitar este gran quebradero de cabeza, puedes amar la trama más que el desenlace, sentir y disfrutar de igual manera el camino.
Se cree constantemente que existen diferentes tipos de orgasmo femenino, quiero decirte que no existe orgasmo vaginal, anal u orgasmo clitoridiano como generalmente se piensa. Existe solo uno, aunque si que existen diferentes maneras de vivirse.
Cada persona lo vivirá, lo sentirá y lo puede expresar de diferentes formas. Además, con o sin la llegada del orgasmo, el camino al placer puede resultar placentero, gratificante y maravilloso. Aunque la mayoría de las parejas y personas desean con ansia alcanzar el éxtasis por encima de casi cualquier cosa, quiero decirte que es ideal evitar este gran quebradero de cabeza, puedes amar la trama más que el desenlace, sentir y disfrutar de igual manera el camino.
El placer, es todo el proceso al orgasmo, nos lleva a estimular los cinco sentidos, el cuerpo, nuestras fantasías y es un camino que enriquece independientemente de si se alcanza y no el orgasmo.

Y en el caso del orgasmo, ¿cómo saber si se ha llegado a él?
Si una persona no esta segura de haber alcanzado o llegado al orgasmo, es porque probablemente no lo ha experimentado. ¿cómo saber si ha ocurrido? Se dan algunos cambios físicos que puedes identificar como, por ejemplo:
-          El corazón se acelera, sientes las palpitaciones elevarse.
-          La vagina, el perineo y el útero se contraen por las sacudidas.
-          Los pezones se endurecen.
-          El clítoris se retrae.

Todo el cuerpo se estimula durante este momento con el que las mujeres (y los hombres, en su caso) sienten este gran placer.

Hay que olvidarnos y enterrar algunos mitos alrededor del orgasmo femenino para vivir mejor la sexualidad, como, por ejemplo:

-          Se cree que el orgasmo es un final, que es lo máximo que se puede experimentar, cuando como lo he mencionado el camino y el viaje pueden disfrutarse.
-             Se cree que el orgasmo es mejor si se experimenta de manera simultánea y que si se llega al mismo tiempo es porque hay mas compatibilidad sexual con la pareja. El orgasmo puede darse en distintos momentos y no tiene importancia ni relación con la compatibilidad.
-            Otro mito que se ha tomado como realidad es que el hombre es el responsable de la satisfacción de la mujer, cuando cada uno debe de ser responsable de sí mismo y de lo que siente.

Y, ¿Cómo se puede alcanzar y llegar más fácilmente al orgasmo?

Quiero decirte que la solución se encuentra en iniciarte en el descubrimiento de tu cuerpo, puedes llegar y alcanzarlo tanto sola o en pareja, con juguetes o sex toys, descubriendo las zonas más sensibles y con las que más disfrutes.

Toma en cuenta lo siguiente:

-          ¡No te olvides de las caricias preliminares! Estas activan tu cerebro preparándose para el momento del coito y del orgasmo. Estos momentos previos hacen que aumente el placer y se llegue antes a la cumbre.

-          Recuerda la importancia de la masturbación: tanto si lo haces sola o acompañada de tu pareja, conocer, explorar y dejarte sentir, hará que consigas descubrir las zonas que más te exciten.

-          ¡Con penetración también se puede!: Es muy importante que para esto tengas también la capacidad de abandonarte y disfrutar cada momento.

-          Cunnilingus o sexo oral: una de las técnicas que más excita a las mujeres es sin lugar a duda la del sexo oral; por medio de la estimulación directa de la lengua con el clítoris se obtienen un sinnúmero de sensaciones y es mucho mas fácil que llegues al orgasmo.

-          Nada es obligación: ¡Deja de presionarte! Si estas pensando y pidiéndote constantemente llegar y alcanzar el orgasmo, este jamás llegará. El orgasmo no es obligatorio, todas las mujeres pueden llegar a él, pero para eso hay que aprender a relajarse y conocer tu cuerpo, dejando atrás toda vergüenza con tu pareja.

-          No hay edad para sentir. Eso de que a partir de los 40 o a partir de cierta edad las mujeres acaban con su vida sexual es una idea totalmente equivocada. Podríamos decir que es aquí donde puede comenzar lo mejor.

Datos y cifras del orgasmo femenino

Algunos estudios mencionan que alrededor del 80% al 90% de las mujeres llegan a él mediante la masturbación y menos de la mitad, aproximadamente de un 30% al 45% por medio de la penetración. Por lo que insisto, no habrá nada que no beneficie más que conocerte, explorarte y permitirte sentir el placer.  

Úrsula se ha formado con sexólogos de renombre internacional como Carlos de la Cruz, Silberio Saez y Francisco Cabello. 
Es la fundadora y CEO de @UrsulaSinTabues, comunidad online con más de 150,000 personas. 
Máster en Sexología, Educación Sexual y Asesoramiento Sexológico por la Universidad Camilo José Cela. 
Entre su amplia formación también destaca que es terapeuta de Arte por la Universidad Autónoma de México. 
Es también Licenciada en Psicología Clínica, por la Universidad Rafael Landivar de Guatemala


Si quieres saber más!

http://www.ursulamuller.com/

lunes, 25 de febrero de 2019

Uni4Freedom. Trencar el silenci contra la violència LGBTIQ+ a les universitats

La violència envers el col·lectiu LGBTIQ+ és una realitat present arreu del món, sovint silenciada i invisibilitzada. Diversos estudis realitzats als EUA indiquen que quasi la totalitat de l’alumnat LGTBIQ (98.1%) ha patit agressions verbals referents a la seva orientació sexual i al voltant del 60% ha patit assetjament sexual a l’escola1. Aquesta situació pot comportar greus conseqüències en la salut física i mental de les víctimes que poden manifestar-se de formes diverses, des de dolors freqüents a depressions i suïcidis. Un estudi dut a terme en el context nord-americà (Woodford et al., 2014), reporta que el nivell d’ansietat de l’alumnat universitari LGBT és 1.57 vegades superior al dels seus companys/es heterosexuals, tot i que no hagin experimentat en primera persona les situacions de discriminació i violència. Aquest estudi aporta que el fet de presenciar, conèixer i identificar situacions de violència, assetjament i discriminació envers altres membres del col·lectiu, incrementa la sensació de por i hostilitat al campus universitari i augmenta els nivells d’ansietat i estrès, fet que deriva en un major risc de patir una depressió i altres problemes mentals. Les conseqüències d’aquesta situació de violència repercuteixen també en el rendiment educatiu de l’alumnat i en les seves relacions socials, condicionant el seu èxit acadèmic i les expectatives de futur i afavorint la invisibilització del col·lectiu i la sensació d’aïllament del jovent LGBTIQ+.
Partint d’aquesta realitat i amb l’objectiu de donar resposta a aquesta problemàtica social i contribuir a transformar les institucions educatives, el projecte Uni4Freedom. Violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes sorgeix amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’estudiants i professorat universitaris , trencant el silenci que existeix en relació a les situacions de violència i discriminació que pateixen el col·lectiu LGBTIQ+.
Aquest projecte, encapçalat pel Dr. Oriol Rios del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili i finançat per l’Obra Social de la Caixa amb la col·laboració de l’ACUP, forma part dels 3 projectes seleccionats en la categoria de Violència de Gènere, una de les més competitives de la convocatòria Recercaixa 2017 en la que es van presentar 33 projectes.
Les línies de treball d’aquest projecte aniran encarades a identificar la presència i magnitud de les violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes, per mitjà de qüestionaris, entrevistes i Uni4FreedomLABS adreçats al conjunt de la comunitat universitària. Els resultats que es desprenguin d’aquest treball de camp permetran a Uni4Freedom proporcionar orientacions per al disseny i l’elaboració de protocols de no- discriminació basats en actuacions d’èxit a nivell internacional que hagin generat un impacte positiu en la prevenció de la violència envers el col·lectiu LGBTIQ+. D’ aquesta manera es pretén enfortir i avançar en concordança amb l’aplicació de la Llei 11/2014 del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

Per assolir aquests objectius compten amb un equip interdisciplinar format per 16 investigadors/es de 11 universitats nacionals i internacionals, així com membres d’entitats i moviments socials. El diàleg igualitari entre la comunitat investigadora i membres del propi col·lectiu i de la comunitat universitària al llarg de totes les fases del projecte, no només possibilitarà l’assoliment dels objectius proposats sinó que incrementarà l’impacte social del projecte, proporcionant evidències científiques al conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera, el projecte contribuirà a millorar tant la qualitat de vida de l’alumnat LGBTIQ+ com la qualitat de l’educació superior a Catalunya, permetent la creació d’espais lliures de tota violència. Contribucions com les esperades amb aquest projecte són especialment rellevants, tenint en compte la gran incidència d’aquesta problemàtica a les nostres universitats i l’escassa recerca realitzada al voltant de la violència que hi té lloc per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. En aquest sentit, Uni4Freedom esdevindrà un projecte pioner en la identificació d’aquestes violències i permetrà establir les bases i les futures línies de treball per erradicar la violència envers el col·lectiu LGBTIQ+ i transformar les universitats en espais lliures i segurs per a tothom.
Dr. Oriol Rios i Marta Font

Oriol Rios
El Dr. Oriol Ríos és professor a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en qualitat de professor agregat dins del grup de recerca MEDIS- Metodologia de la Recerca Educativa amb Impacte Social. En la seva extensa trajectòria destaca la seva implicació en projectes competitius com SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (2015-2017) i en el projecte I+D+i del Ministeri de Competitivitat del Govern Espanyol Impacto de los actos comunicativos en la construcción de nuevas masculinidades (2010-2012). A més, va col·laborar al primer projecte de recerca sobre violència de gènere a les universitats españoles: Violencia de género en las universidades españolas, 2006-2008. Dr. Ríos ha desenvolupat una destacable perspectiva internacional de la seva recerca a través d’estades a algunes de les universitats més prestigioses del món com per exemple, Stanford University (2016) i la University of Wisconsin-Madison (2009) als EUA; Queensland University of Technology (2016) a Austràlia o University of Edinburgh (2014) al Regne Unit. Cal destacar també que és l'actual editor de la revista: Masculinities and Social Change (MSC), indexada en SCOPUS i ESCI de Thomson and Reuters. En l'actualitat MSC és la única revista en l'àmbit dirigida per un investigador europeu.

Marta Font
La Marta Font és graduada en Enginyeria Química i estudiant de 4t del Grau d’Educació Infantil a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Ha col·laborat en la recerca en el projecte SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (2015-2017) i actualment col·labora en la investigació en el projecte Uni4Freedom. Violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes.

lunes, 18 de febrero de 2019

El 21 de febrer de 1913 Bloch crea la primera societat de sexologia



Antecedents històrics sobre la sexologia:

En l'antiga Grècia el metge Hipòcrates i els filòsofs Plató i Aristòtil van investigar i van oferir les primeres teories sobre la sexualitat, abordant temis temes com a disfuncions, reproducció i contracepció, avortament i ètica sexual.

Per la seva part els metges romans Sorano i Galeno van fomentar el coneixement sexual avançat i sistematitzat, incitant al seu torn a erudits islàmics a dedicar molta atenció a les preguntes sexuals. Els manuscrits islàmics, traduïts i introduïts a l'Europa medieval, juntament amb les reedicions dels grecs i els romans és convertien en els textos de referència per a les noves escoles mèdiques dels segles XVI, XVII i XVIII. Termes com les trompes de Fal·lopi, fol·licles de Graaf i glàndules de Cowper són el producte de la recerca anatòmica d'aquests segles.

El concepte de sexualitat apareix en el segle dinovè sorgit de les preocupacions i debats sobre superpoblació, psicopatia sexual, degeneració i ètica sexual. A través de la recerca biològica, mèdica, històrica, i antropològica de von Baer, Darwin, Mendel, Kaan, Morilla, Magnan, Charcot, Westphal, Burton, Morgan, Mantegazza, Westermarck, Krafft, Ebing, Schrenck, Notzing, i uns altres, les fundacions de la recerca del sexe van culminar la seva maduresa i modernització.
Iconogràfica i sexualitat a l'antiga Grècia


A la fi del segle dinou i principis del segle vint els treballs de recerca de problemes sexuals de Havelock Ellis, Sigmund Freud, i Iwan Bloch van establir les bases de la sexologia moderna.

El veritable pare de la sexologia moderna va ser el dermatòleg berlinès Iwan Bloch (1872-1922), qui va encunyar el nou terme "Sexualwissenschaft" que primerament va ser traduït com a "ciència sexual" i posteriorment com a sexologia. Bloch era un home molt erudit, que parlava diversos idiomes i la biblioteca personal dels quals tenia més de 40.000 volums. El seu estudi "La vida sexual del nostre temps i al 1907 Bloch ofereix la següent declaració programàtica:"L'autor del present treball està convençut que la pura consideració mèdica de la vida sexual, a pesar que ha de constituir sempre el nucli de la ciència sexual, és incapaç de donar una resposta justa a les múltiples relacions entre la sexualitat i els altres aspectes de la vida humana.
Per a fer justícia a l'amor en la vida de les persones i de la societat i en relació amb l'evolució de la civilització humana aquesta particular branca del saber ha de ser tractada com una part de la "ciència general de la humanitat," que està constituïda per una unió de la resta de les ciències -- de la biologia general, de l'antropologia i de l'etnologia, de la filosofia i de la psicologia, de la història de la literatura, i de la història sencera de la civilització".

El 21 de febrer de 1913 Bloch va crear la primera societat de sexologia, la "Arztliche Gesellschaft fur Sexualwissenschaft und Eugenik" societat oberta a membres no-mèdics però amb credencials acadèmiques.

Iwan Bloch

En 1919 Hirschfeld fongui a Berlín el primer institut de sexologia del món amb una biblioteca de 20.000 volums, 35.000 fotografies i una extensa col·lecció d'objectes i obres d'art. En 1921 Hirschfeld, organitza el primer congrés de sexologia de la història, un congrés de 6 dies a què acudeixen científics del món sencer, dividint en quatre àrees: Endocrinologia Sexual, Sexe i Lleis, Control de la Natalitat i Educació Sexual.
Albert Moll, company i rival de Hirschfeld va criticar el congrés com purament propagandístic i cinc anys més tard organitza a Berlín el primer congrés "purament científic" sota el nom de "Congrés Internacional per a la Recerca Sexual". En 1933 l'institut de sexologia de Hirschfeld va ser saquejat pels nazis i els seus documents van ser cremats públicament.

Acabada la Segona Guerra Mundial i la sexologia experimenta un ressorgiment als Estats Units gràcies als esforços d'Alfred C. Kinsey, culminats en els denominats "informes Kinsey", "La conducta sexual en l'home" de 1948 i "La conducta sexual en la dona" de 1953. Kinsey va significar un nou avanç en la recerca sexual no-mèdica.

Ja avançat el segle XX, el mèdic ginecòleg William H. Masters i Virginia Johnson van contribuir definitivament als avanços en sexologia amb els seus estudis "Resposta sexual humana" de 1966 i "Inadequació sexual humana" en 1970, publicacions que constitueixen la base de la teràpia sexual moderna.

Equip d'Assexora't



lunes, 11 de febrero de 2019

14 de Febrer, dia europeu de la Salut Sexual

L'objectiu de la celebració d'aquest dia és el de conscienciar i sensibilitzar de la necessitat de mantenir uns hàbits sexuals saludables.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), podríem definir la salut sexual com l'estat físic, mental, social i emocional relacionat amb la sexualitat.





Per tant, la salut sexual consisteix, no tan sols a no estar malalt i a no patir alguna disfunció, sinó que també consisteix en la integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l'ésser sexual per mitjans que siguin positivament enriquidors i que potenciïn la personalitat, la comunicació, l'afectivitat i l'amor. I que ha de permetre viure la sexualitat d'una manera integral, autònoma, igualitària, satisfactòria i respectuosa, amb la garantia dels drets sexuals i reproductius.
El terme de sexualitat està influenciat per factors culturals, religiosos i socials, entre més. La sexualitat és un aspecte central de l'ésser humà, que ens acompanya al llarg de tota la vida, des de que naixem fins que ens morim, i s'expressa tant en l'àmbit dels sentiments i les emocions com en el del comportament, i que inclou sexe, gènere, identitats i rols, orientació sexual, erotisme, plaer, intimitat i reproducció.

És per això, que la sexualitat s'ha de viure positivament i se situa com un element rellevant en la valoració de la qualitat de vida de les persones i que contribueix a generar una vivència de benestar, personal i relacional.

Una bona educació envers la salut sexual beneficia a l'ésser humà tant física com mentalment, per la qual cosa hem de seguir amb l'esforç que aquest tema sigui parlat d'una manera natural i saludable en les nostres converses quotidianes, tant en la dels joves com en les dels adults.




Alguns consells envers la salut sexual:


Trobem un punt clau l’inteligència emocional envers la salut sexual.
La intel·ligència emocional podria definir-se com la capacitat d'entendre les emocions pròpies i les alienes. Així es poden gestionar de forma saludable els impulsos i desenvolupar habilitats socials per a relacionar-nos amb altres persones. Això inclou les relacions afectives i les relacions sexuals. També potenciarà el fet de tenir més xarxes socials i una major motivació laboral, perquè es maneja millor l'estrès i la frustració.
Quant a la sexualitat, conèixer les nostres emocions i la de l'altra persona ens ajuda a realitzar pràctiques sexuals consensuades, que ens donin plaer a les persones involucrades.
També influeix a saber gestionar millor els conflictes quan aquests es produeixen. Podrem dir que no amb assertivitat al que no volem, demanar el que ens agrada, etc.
 


Vinga va que ens enrotllem, les recomanacions:

Fer exercici amb regularitat.
Al practicar exercici experimentarem una millora emocional i, aquest estat de benestar i satisfacció, segurament augmentarà la libido. A més, l'exercici regular millorarà la condició física, la qual cosa ajuda a gaudir més en el llit".

Deixar el tabac.
Perjudici del consum de tabac en la funció erèctil. "El tabac afecta els fluxos sanguinis del penis, avançant l'envelliment prematur de les seves artèries".

No realitzar pràctiques de risc.
Una bona salut sexual depèn de múltiples factors. "Entre els més importants està l'ús de mètodes anticonceptius, els quals ajuden a prevenir infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no planificats".

Recordem que l'únic mitjà que prevé les ITS és el preservatiu.

Practicar tècniques d'autocontrol emocional.
L'estrès sol produir una disminució del desig sexual en reduir el nivell de testosterona en sang. En aquests casos, "la pràctica regular de la respiració, la relaxació muscular i el mindfulness o la meditació poden ajudar a regular les emocions".

Evitar relacions tòxiques
També en el pla emocional, cal evitar les relacions tòxiques. "Tota relació de parella ha de ser una relació entre iguals, consentida per totes dues parts, sense pressió, xantatge o violència".

Millorar la informació sexual
És molt important estar al corrent de les pràctiques de risc i els mètodes al nostre abast per a evitar aquests regs. Conèixer què és una relació i saber on acudir quan sorgeix algun problema.

Conèixer-se
Hem de conèixer-nos com a éssers sexuats, conèixer el nostre cos, aprendre a voler-nos, valorar-nos, agradar-nos, i saber expressar la nostra eròtica de manera que siguem felices, acceptant totes les nostres peculiaritats.

Comunicar-se

Una major comunicació és igual a un menor risc de malentesos en el terreny sexual i major probabilitat de millorar la qualitat de la trobada eròtica.


Equip d'Assexora't
 

lunes, 4 de febrero de 2019

Dia contra la mutilació genital femenina


La mutilació genital femenina és un conjunt de procediments que consisteixen en alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes.
Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació contra dones i nenes. Aquesta pràctica viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Entre les seves complicacions immediates es troben el dolor intens, xoc, hemorràgia, tètanus, sèpsia, retenció d'orina, nafres obertes a la regió genital i lesions dels teixits genitals veïns.



Les conseqüències a llarg termini poden consistir en:

  • Infeccions vesicals i urinàries recurrents;
  • Quistos.
  • Esterilitat.
  • Augment del risc de complicacions del part i mort del nounat.
  • Necessitat de noves intervencions quirúrgiques, per exemple quan el procediment de segellat o estrenyiment de l'obertura vaginal (tipus 3 esmentat anteriorment) s'ha de corregir quirúrgicament per a permetre les relacions sexuals i el part. A vegades es torna a tancar novament, fins i tot després d'haver donat a llum, amb el que la dona es veu sotmesa a obertures i tancaments successius, augmentant-se els riscos immediats i a llarg termini.

Encara que la pràctica de l'ablació no pot justificar-se amb raons mèdiques, en molts països l'executa professionals de la medicina i cada vegada de forma més assídua, la qual cosa constitueix una amenaça per a eradicar el problema. Un estudi recent mostra que el 18% de les mutilacions en les nenes i les dones han estat practicades per professionals de la salut i en alguns països aquest percentatge aconsegueix el 74 per cent.
Aquesta pràctica es concentra en 29 països d'Àfrica i d'Orient Mitjà, no obstant això es tracta d'un problema universal i és una pràctica comuna en alguns països asiàtics com l'Índia, Indonèsia, l'Iraq i Pakistan, així com entre algunes comunitats indígenes de Llatinoamèrica, com la de Emberá a Colòmbia. Així mateix, persisteix en les poblacions emigrants que viuen a Europa Occidental, a Nord Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Al juliol de 2018, el Secretari General va realitzar l'informe "Intensificació dels esforços mundials per a l'eliminació de la mutilació genital femenina", on s’indica que els esforços per a acabar amb aquesta pràctica han de dirigir-se als grups de dones i nenes que corren major risc, en particular les que sofreixen formes múltiples de discriminació, com les dones refugiades i immigrants, les dones que viuen en comunitats rurals i remotes i les nenes petites, amb l'objectiu de no deixar a ningú enrere. De la mateixa manera, els principis de la universalitat i el respecte dels drets humans sobre els quals se sustenta l'Agenda 2030 exigeixen que les parts interessades facin front a aquesta pràctica, independentment de les circumstàncies individuals, les normes culturals i socials imperants, o el país d'origen o destinació.

La celebració d'aquest Dia també forma part de la Iniciativa Spotlight, un projecte conjunt de les Nacions Unides i la Unió Europea per a eliminar totes les formes de violència contra les dones i la nenes. En concret, s'ocupa de la violència sexual i de gènere, que inclou la mutilació genital femenina, a l'Àfrica subsahariana.
Si et trobes a Nova York entre el 6 de febrer i el 25 de març, pots visitar l'exposició "68 milions de nenes en perill" en la Seu de l'ONU. L'exposició celebra els assoliments aconseguits en les últimes dècades en la lluita mundial per a acabar amb la mutilació genital femenina. Organitzada pel Fons de Població #Dysturb (comunitat de periodistes que publiquen als carrers), vol conscienciar sobre la necessitat d'acabar amb aquesta pràctica.

Què fa l'ONU per a acabar amb l'ablació?

El programa conjunt de UNFPA i UNICEF es duu a terme a escala comunitària, nacional, regional i internacional i amb ell es pretén conscienciar sobre el mal que causa aquesta pràctica. També busca apoderar a les comunitats, les dones i les nenes perquè l'abandonin.
El UNFPA contribueix, a més, a enfortir els serveis de salut perquè evitin la mutilació genital i tractin les complicacions que causa. També treballa amb organitzacions de la societat civil que promouen programes educatius, al mateix temps que coopera amb líders religiosos per a desvincular-la de la religió, i col·labora amb els mitjans de comunicació per a fomentar el diàleg, creant així un preuat suport per a la seva eradicació.
Amb el suport del UNFPA i altres organismes de l'ONU, alguns països han aprovat lleis que prohibeixen la mutilació genital i han impulsat polítiques nacionals per a la seva eradicació.

Curiositats;

Waris Dirie La flor del desert.



La seva vida sembla arrencada d'una novel·la, i és alhora terrible i esperançadora. Ningú podrà reflectir-la de forma més fidel del que ella ho ha fet.
Relat d'una nena somali que va créixer entre cabres i camells i que avui s'ha convertit en una de les veus internacionals més fermes contra l'oprobi de la mutilació genital femenina.
Però no totes han pogut realitzar el recorregut vital de Waris Dirie, ni han aconseguit un lloc en el món com ella. La seva germana Halimo va morir com a conseqüència de l'ablació.
Als 13 anys va fugir d'unes noces de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allí, els seus parents la van manar a treballar com a criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure.
Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il·legalment a Londres on va conèixer a Marilyn, una dependenta amb caràcter, que la va acollir i les dues es van fer amigues íntimes.

Aquesta és una història de violència i injustícia que es construeix sobre les bases d'una crítica cap als costums religiosos d'alguns països, com la castedat obligada o la mutilació genital femenina; però que acaba constituint-se com un conte de fades que no deixa a un costat la duresa del món actual”.

Dades relacionades:


  • Es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades a tot el món.
  • En l'actualitat, cada any es mutilen els genitals a tres milions de nenes.
  • 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l'ablació, principalment en Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
  • Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
  • L'ablació és causa d'hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quistos, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
  • La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nenes i dones.
  • L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre les seves metes "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).


Equip d'Assexorat:










lunes, 28 de enero de 2019

Un breu repàs per la història cinematogràfica


En moltes ocasions, el cinema ha estat un reflex no només d'una societat, també d'una època, uns costums i uns valors.
Durant la trajectòria cinematogràfica hem vist tant l'evolució com la involució de diferents àmbits de la sexualitat i rols de gènere. També per a veure com ha quedat retratada la sexualitat al llarg de la història.

Hem de dir, que al mateix temps de crear un historial, és molt important l'educació sexual que s’imparteix ja sigui òptima o errada,  també els estereotips, els tòpics i altres conceptes que es creen a través de la cinematografia.
Hem de dir, que una bona forma de reivindicar els nostres drets en aquesta societat és a través de l'art, i el cinema.

Avui ens decantem pel cinema LGTBI.


S'ha creat una evolució diferent a Hollywood respecte al cinema europeu, en aquesta última la veu de l'autor ha tingut, per tradició, més pes que la dels productors. Amb la qual cosa, resulta molt interessant, veient-ho des de perspectiva històrica, com el cinema de Hollywood havia de sublimar i discriminar a gais i lesbianes en el cel·luloide pel Codi Hays, que imposava clarament una censura per a "protegir al públic i mantenir la decència".
El cinema ha tocat la temàtica LGTB des dels seus orígens. La sexualitat mateixa és un dels temes de l'art més antic i les que són considerades “diferents” a la norma tampoc han estat l'excepció.
És complicat veure l'evolució del LGTB al llarg de la història de manera resumida. No obstant això, convé fer un exercici de síntesi i recórrer, encara que sigui breument, com ha canviat la percepció i els personatges homosexuals, bisexuals i transsexuals al llarg de la història, veient-lo des del gegant que és la indústria hollywoodiense com també es va recollir en el principal cinema europeu.

Fa no tants anys les identitats sexuals i de gènere que no anessin normatives eren considerades aberracions o malalties. Seria una mentida dir que les coses han canviat massa, però la societat a avançat prou com perquè importants sectors de la societat defensin la validesa, el respecte, la tolerància i l'acceptació del que és completament valgut i respectable.
La representació que se li donava al col·lectiu LGTBI al cinema estava envoltat d'estereotips que només buscaven fer riure al públic. Naturalment hi havia una representació positiva, però sempre era com el cas de Ben Hur (1959) o El falcó Maltes (1941), totes dues pel·lícules el protagonista de les quals era una icona masculina interpretant a un personatge ambiguament homosexual. Havien de fer en l'ocult el que tots els altres feien en públic.
En la resta de pel·lícules que no reien del col·lectiu LGTB aquests acabaven morts, com és el cas de Rebel sense causa (1956) o La Calúmnia (1962).

I arribem al cinema modern, on podem veure personatges LGBT vivint les seves vides i les seves relacions a plenitud. Des de Filadèlfia (1993) a la vida de Adele (2013). De Carol (2015) a Una dona fantàstica (2017).
És el moment de mostrar-li al món que la gent LGBTI és com qualsevol altra persona que ensenya, sofreix, creix, s'equivoca i encerta. Sense estereotips, tòpics ni generalitzacions. I mostrar-li a la comunitat LGBTI, sobretot la més jove, que no hi ha absolutament gens dolent en ells i amb la seva forma de ser.

Equip d'Assexorat



lunes, 21 de enero de 2019

Una setmana com aquesta, ja fa 137 anys, naixia Adeline Virginia Stephen Woolf, més coneguda com a Virgínia Woolf.

Virginia Woolf és considerada una pionera del feminisme, entre d’altres, va escriure sobre experiències de la dona que mai ningú havia relatat abans.



Va tenir una sèrie d'infortunis amb la família desenvolupant un trastorn mental sever. Aquests esdeveniments van marcar la seva trajectòria i li van provocar profundes depressions. No obstant això, ella tenia molt a dir, tenia un objectiu que complir. 



Per a ella no havien panys, forrellats ni barreres que impedissin la llibertat de la seva ment.




Bé, comencem:
La seva obra forma part del corrent literari conegut com a "modernisme", els seus textos es diferencien d'altres autors de l'època. Molts dels seus escrits tractaven sobre sexualitat sense embuts i amb un estil més directe. 
Virginia va començar a crear una veu feminista, va tractar temes que no encaixaven amb la tradició. Va col·locar l'accent en les experiències i els pensaments interns que se succeeixen dins de la ment dels seus personatges. 





Poc després i durant la Primera Guerra Mundial altres escriptors van escriure històries sobre els successos violents que es donaven en el camp de batalla. Com a Virgínia no se li deixava anar a peu de guerra, va posar el seu ull narratiu en l'impacte de la guerra en la vida de la llar i els esdeveniments del dia a dia. 
Aquest abordatge va revelar traumes de l'àmbit personal i la profunda tristesa que es respirava en l'ambient. Algunes autores de l'època com Katherine Mansfield la van criticar amb duresa per no escriure directament sobre guerra i política. Però Virginia va continuar amb la labor que s'havia plantejat i va continuar escrivint convençuda. 
Ella sabia el que volia transmetre.

Va criticar el sistema patriarcal com la base que sustenta la propietat privada i el món del treball, plagat d'hipocresia, cobdícia i servilisme. 
Ella ja parlava d'igualtat salarial entre homes i dones, parlava d'equitat i respecte. 
En l'actualitat continuem organitzant marxes per a canviar legislació, ella de nou, va ser una propulsora.


Per exemple, en el seu llibre "Una habitació pròpia" explica amb claredat que si una dona no té llibertat econòmica no pot donar-li regna solta a la seva creativitat i al seu intel·lecte. Propugnava la idea d'igualtat per la qual totes les dones tinguessin igual accés a l'educació, a un sou digne i a ser autosuficients.


Virginia es va enfrontar amb l'educació tradicional amb la qual havia estat criada i va proposar una mirada diferent sobre el “masculí” i el “femení”. Sostenia que les característiques que utilitzem per a identificar a home i done estan socialment construïdes.

També va tocar temes en els seus escrits com el lesbianisme i la bisexualitat.
Virginia creia profundament en el poder que tenim com a dones i el va demostrar en la seva vida i la seva literatura. Encara avui ens proposa que seguim el nostre instint, que trobem les nostres pròpies raons i que arribem a conclusions que siguin nostres. 
Cadascuna pot i ha de triar el millor per a si, encara que en el camí li toqui desafiar convencions socials per a aconseguir-lo.


Finalment el seu trastorn i la depressió van arrasar amb la seva vida, al març de 1941 Virginia va omplir la seva roba amb pedres, va caminar fins al riu Ouse, pròxim a la seva casa, i es va deixar portar per les aigües, creant un corrent feminista que segueix molt viva a dia d'avui.


Equip d'Assexora't