VIGOREXIA HOMOSEXUAL

La noció psicològica de la construcció de la identitat sexual manté una estreta relació amb les d’auto-imatge i d’auto-estima. Quan una identitat es reconeguda socialment i sobretot, auto-reconeguda individualment, deixa de ser motiu de conflicte visceral. En el cas de l’homosexualitat masculina, encara que els individus consegueixin una acceptació positiva, senten una forta necessitat de ser reconeguts socialment, doncs existeix, a nivells d’individu-grup-societat, una relació dialèctica entre el que algú és, o el que vol ser i com vol ser vist.

M’agradaria començar a tractar el tema de la Dismorfia Muscular (Vigorexia) no des del punt de vista científic, i mirar-la com un trastorn mental en que la persona s’obsessiona pel seu estat físic fins nivells patològics com podem trobar en la seva definició, sinó des d’un punt de vista social i profunditzar en les diferències entre aquestes identitats depenent de l’orientació sexual de l’individu, ja que aquestes persones, siguin heterosexuals o homosexuals, tenen una visió distorsionada d’elles mateixes, però, en realitat els homosexuals vigorèxics es senten dèbils o més fluixos com els heterosexuals vigorèxics? O més bé respòn a una necessitat d’entrar dins un mercat social que viu de la imatge i construirte com l’estàndard de masculinitat de moda del moment, on si no et cuides el físic, no tens ni la més mínima possibilitat de que t’obrin un missatge en les apps com el Grindr o el Scruff?

Ara que el crossfit (sistema d’acondicionament físic basat en exercicis constantment variats, amb moviments funcionals, executats a alta intensitat) està tant de moda i cuidar-se és a l’ordre del dia, quan parlo d’aquest tema amb els meus amics sempre em vé la mateixa imatge al cap, la d’Adonis. Hem de recordar que aquest jove mite neix a Fenícia i el cultiven sobretot les seguidores de Safo. Curiosament, el lesbianisme originari d’aquells indrets alimenta un mite de bellesa viril masculina en la figura d’un amant d’Afrodita que mor per un porc senglar.

La vigorexia també fou anomenada “Complex d’Adonis” i encara que el mite no té res a veure amb l’homosexualitat, m’agrada molt la comparativa que fa l’escriptor mexicà Luis Zapata en una de les seves noveles, on parla del “Talón de Adonis” en comptes del “Talón de Aquiles” quan parla de la prostitució homosexual masculina, metaforitzant la feblesa de l’homosexualitat en el binarisme homosexual-heterosexual provinent del binarisme genèric tradicional, on s’extrapola a un binarisme on la masculinitat viril es una posició cultural i social privilegiada i autoritària. En resum, Adonis, menys el seu taló es quasi invulnerable.

Quina és la vulnerabilitat de les persones que pateixen dismorfia muscular i són homosexuals? Doncs bé, podriem concluir que la imatge de la masculinitat moderna de moda i d’èxit social combinada amb el fastfood sexual imperant, tenen tots els elements necessaris perquè un homosexual del segle XXI sucumbeixi a aquest tipus de patologies passant-se tot el dia pensant en l’entrenament fins al punt de deixar de banda altres prioritats vitals. I lo que és molt pitjor, que la moda del postureig d’instragram i l’afany de conseguir cada vegada més likes alimenti l’ego d’aquestes identitats col·locant-les en aquella posició cultural i social privilegiada i autoritària que abans comentava; i res més allunyat de la realitat, podem trobar avui en día cada vegada més perfils a la red i a les apps textos del tipus “tot té el seu preu”, on la prostitució actual, deixa de banda la clàssica manera de vendre el cos per un missatge clar i contundent i on els que no volen diners deixen de costat aquells perfils físics que consideren de segona categoría.

No m’agradaria acabar aquest article sense recordar una cosa molt important per a tots i totes que llegeixin aquestes línies i arribar a una reflexió, i es que, més val ser Aquiles i tenir un taló que ser Hermes adorat per Afrodita.

Robert Bonet

www.eneyese.com 

Robert Bonet, és pianista i compositor, CEO de la seva pròpia empresa i actualment es dedica al coaching empresarial.
Activista des de fa 16 anys, ha estat militant i presidents de l'entitat H2o i creador de diversos projectes des de l'àrea de comunicació d'aquesta. Redacta articles per la revista COLORS. Característiques de la seva forma d'escriure són les intensitats antropològica i antinormativa de la societat.