Virginia Woolf és considerada una pionera del feminisme, entre d’altres, va escriure sobre experiències de la dona que mai ningú havia relatat abans.
Va tenir una sèrie d'infortunis amb la família desenvolupant un trastorn mental sever. Aquests esdeveniments van marcar la seva trajectòria i li van provocar profundes depressions. No obstant això, ella tenia molt a dir, tenia un objectiu que complir.
Per a ella no havien panys, forrellats ni barreres que impedissin la llibertat de la seva ment.
Bé, comencem:
La seva obra forma part del corrent literari conegut com a "modernisme", els seus textos es diferencien d'altres autors de l'època. Molts dels seus escrits tractaven sobre sexualitat sense embuts i amb un estil més directe.
Virginia va començar a crear una veu feminista, va tractar temes que no encaixaven amb la tradició. Va col·locar l'accent en les experiències i els pensaments interns que se succeeixen dins de la ment dels seus personatges.
Poc després i durant la Primera Guerra Mundial altres escriptors van escriure històries sobre els successos violents que es donaven en el camp de batalla. Com a Virgínia no se li deixava anar a peu de guerra, va posar el seu ull narratiu en l'impacte de la guerra en la vida de la llar i els esdeveniments del dia a dia.
Aquest abordatge va revelar traumes de l'àmbit personal i la profunda tristesa que es respirava en l'ambient. Algunes autores de l'època com Katherine Mansfield la van criticar amb duresa per no escriure directament sobre guerra i política. Però Virginia va continuar amb la labor que s'havia plantejat i va continuar escrivint convençuda.
Ella sabia el que volia transmetre.
Va criticar el sistema patriarcal com la base que sustenta la propietat privada i el món del treball, plagat d'hipocresia, cobdícia i servilisme.
Ella ja parlava d'igualtat salarial entre homes i dones, parlava d'equitat i respecte.
En l'actualitat continuem organitzant marxes per a canviar legislació, ella de nou, va ser una propulsora.
Per exemple, en el seu llibre "Una habitació pròpia" explica amb claredat que si una dona no té llibertat econòmica no pot donar-li regna solta a la seva creativitat i al seu intel·lecte. Propugnava la idea d'igualtat per la qual totes les dones tinguessin igual accés a l'educació, a un sou digne i a ser autosuficients.
Virginia es va enfrontar amb l'educació tradicional amb la qual havia estat criada i va proposar una mirada diferent sobre el “masculí” i el “femení”. Sostenia que les característiques que utilitzem per a identificar a home i done estan socialment construïdes.
També va tocar temes en els seus escrits com el lesbianisme i la bisexualitat.
Virginia creia profundament en el poder que tenim com a dones i el va demostrar en la seva vida i la seva literatura. Encara avui ens proposa que seguim el nostre instint, que trobem les nostres pròpies raons i que arribem a conclusions que siguin nostres.
Cadascuna pot i ha de triar el millor per a si, encara que en el camí li toqui desafiar convencions socials per a aconseguir-lo.
Finalment el seu trastorn i la depressió van arrasar amb la seva vida, al març de 1941 Virginia va omplir la seva roba amb pedres, va caminar fins al riu Ouse, pròxim a la seva casa, i es va deixar portar per les aigües, creant un corrent feminista que segueix molt viva a dia d'avui.
Equip d'Assexora't
No hay comentarios:
Publicar un comentario