Mostrando entradas con la etiqueta #novesmasculinitats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta #novesmasculinitats. Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de mayo de 2018

Cultura y género para la libertad


Si nuestra sociedad se vuelve más compleja, cómo no lo va a hacer nuestra sexualidad y por extensión el género, que es el constructo social que lo acoge en las diferentes culturas del mundo. La existencia de cada vez más géneros es lógico en una dinámica de progreso, sobre todo teniendo en cuenta que el objetivo final a toda esta fragmentación del binarismo tradicional y subdivisiones de interminables formas de entender el género y su expresión, tienen como fin abolir los propios géneros.
            Pero hablamos de términos utópicos en un mundo ideal, libre de prejuicios y estigmas. En lo real y actual, lo creativo es revolucionario y el valor de generar tantas experiencias y reinvenciones del género y la sexualidad, pese a que lo Cis es esencialmente binario, me parece un acto con un valor de cambio y evolución maravilloso. Además de un indicador de un nivel cultural que trasgrede lo imaginable. Y eso no podría suceder si la educación que acompaña dicho progreso no fuera propicia a generar el cambio de mentalidad en base a una libertad individual, que repercute directamente a una libertad colectiva. Educar en la diversidad da como resultado una sociedad que ama la libertad, porque se genera en un contexto donde se permite a cada persona mostrarse como es.
            De hecho, las civilizaciones que se consideran avanzadas se caracterizan por  gozar de paz, estabilidad, avances técnicos y desarrollo artístico, es decir, que son más creativas. Eso quiere decir que son capaces de imaginar más allá de sus propios límites y hacer real lo que en un pasado solo se soñaba. Fijémonos como el comité de Derechos Humanos de Nueva York ratificó y reconoció la existencia de hasta 32 géneros con sus expresiones y variables. Pero si además nos asomamos al mundo y observamos a otras etnias milenarias, encontramos la existencia de géneros más allá del binarismo. La cultura bugui de Indonesia contempla hasta 5 géneros en su tradición y los indios nativos de Norteamérica, tenían también a los llamados «dos espíritus» como un individuo considerado una bendición, que albergaba ambos géneros a la vez. Estas experiencias de género culturales de los nativos indígenas eran rechazadas por los colonos blancos, ya que el binarismo propio de sus creencias monotíestas y patriarcales chocaban con estas concepciones más libres.
            ¿Y qué hace un hombre cis-hetero como yo con planteamientos sobre el género y su relación con la cultura? La razón es que todos debemos cuestionarnos a nosotros mismos para seguir evolucionando por un mundo más justo. Así que comencé por poner en duda mi masculinidad y sus implicaciones en mi entorno. Me di cuenta de dónde estoy y la necesidad inmediata de romper con esa jerarquía social del patriarcado en la que nací y me educaron. Indagué sobre la igualdad y encontré en el feminismo y las teorías queer una verdadera fuente de postulados que combatían la desigualdad, mientras me fijaba en los procesos de cuestionamiento y deconstrucción de hombres no normativos como gays o trans. Aprendí que la existencia del género como constructo social que nos clasifica y nos condiciona para toda la vida, solo causa sufrimiento e injusticias. Para terminar concebí una idea libertaria del género, en el que al igual que los estados, deben fragmentarse hasta desaparecer y poder liberarnos para vivir siendo quienes somos, sobre todo, siendo quienes queremos ser. Y esas condiciones de libertad solo se consiguen en un entorno donde se respeta la cultura y el conocimiento.



J. C. Ibarz




J. C. Ibarz. Escritor, trabajador cultural y activista social. Es presidente y fundador de la Plataforma por el Pensamiento Crítico Aplicado, Acrítica, donde hace conferencias, charlas y debates sobre temas de actualidad. Forma parte de entidades con proyección social como el Casal Popular El rebotim (Vila- Seca) y Bandera Negra (Tarragona). Gestiona el equipo de trabajo sobre las Masculinidades feministas en el Colectivo Fridas (Tarragona). Tiene varias novelas publicadas y es articulista en medios como el Diari de Tarragona o La República. Es un amante de la cultura y de su perro, Mitch.



martes, 20 de febrero de 2018

Noves Masculinitats Alternatives: Dotant d'atractiu als bystanders

Un dels grans reptes que tenim en educació en l'actualitat és el desenvolupament d'una educació sexual i una coeducació que superin les situacions de desigualtat que existeixen encara per motiu de gènere, expressió de gènere o orientació sexual. El feminisme ha estat un dels principals promotors de canvis socials molt rellevants, també en aquest àmbit, amb l'impuls, per exemple, de l'èxit educatiu de les nenes a l'entorn escolar. Tot i així, la recerca internacional més recent ens senyala que encara existeixen desigualtats importants i reptes pendents als que fer front, sobretot vinculats a la permanència de la violència en les interaccions educatives. Per exemple, els primers abusos i assetjaments sexuals es donen durant els 10 a 14 anys d'edat, els i les adolescents en els darrers estudis evidencien una normalització de la violència masclista, l'homosexualitat i la transsexualitat segueixen sent el principal factor per esdevenir víctima de bullying. Per tant, cal aprofundir en totes aquestes problemàtiques i buscar solucions, basades en evidències científiques, que donin passes importants i rotundes.

Durant finals de la dècada dels 70 i principis dels 80 va néixer a tot el món el que es va anomenar com el moviment d'homes igualitaris i/o pro-feministes, el qual va anar acompanyat pel desenvolupament de l'estudi acadèmic de les masculinitats (men's studies). Això va significar un pas  rellevant per fer front a tot el que s'ha plantejat en l'anterior paràgraf.  Va suposar posar de manifest el paper que podia tenir l'home per aconseguir una alternativa al masclisme i al patriarcat. És així com es concreten teoritzacions com la de la masculinitat hegemònica, o la de la masculinitat alternativa o no hegemònica. Tot i aquestes fites, encara trobem a les escoles, instituts i universitats poques reflexions al voltant d'aquest tema i per tant resulta difícil identificar formes de superació de la masculinitat hegemònica. De fet, la recerca ens apunta que aquest model, caracteritzat de forma freqüent per la dominació i la violència, resulta atractiu i la majoria de vegades exitós en termes afectiu-sexuals.

Ens adonem, doncs, segons el que manifesten les investigacions en aquest àmbit, que en els centres educatius aquells nois i homes que segueixen un model igualitari sovint són atacats o no valorats en els termes anteriorment mencionats. Per tant, no resulta una alternativa que millori les situacions de conflicte o violència, sinó que tot el contrari, reprodueixen un esquema de doble moral. Davant d'això, el moviment d'homes i els estudis sobre masculinitat estan realitzant noves aportacions que posen de manifest la necessitat d'abordar temes claus com són: el desig, l'atracció, la valentia i la fortalesa per fer front a les desigualtats introduïdes al principi d'aquesta entrada, etc.

Les Noves Masculinitats Alternatives (NAM) signifiquen un pas endavant i una resposta que aglutina els tres elements prèviament apuntats. Les NAM no es queden en l'esfera de l'ètica, és a dir, no plantegen exclusivament que cal ser igualitaris per tal d'acabar amb el sexisme i la violència a l'escola, plantegen la importància de l'esfera del desig per poder donar respostes efectives a totes aquestes realitats. Això significa dotar d'atractiu la bondat, dotar d'atractiu als nois i homes que no cauen en la reproducció d'una masculinitat tradicional, ni tampoc resten passius davant les injustícies o obliden la vessant de l'atractiu (als que se'ls ha anomenat com masculinitat tradicional oprimida). D'aquesta manera, les NAM combinen totes aquestes facetes sobretot gràcies a un component clau: la seguretat.  En aquest sentit, els estudis ens ensenyen que ésser segur és una garantia per tal de ser valorat i guanyar atractiu. Per tant, des de l'escola es poden forjar estratègies i formes d'actuar que tinguin en compte aquest component, és a dir que es centrin en dotar d'atractiu i seguretat als nois alternatius i valents que no cauen en l'estereotip tradicional-dominant-violent.

Recentment, la literatura científica aporta aspectes a aquest debat interessants de considerar. És el cas dels “bystander”. Aquesta figura en l'àmbit escolar es concreta en el posicionament continu davant de l'assetjament o la violència, per tant actuar com un “bystander” significa ser valent i fort en front les desigualtats o injustícies. Molts NAMS estan actuant avui com a bystander als centres educatius. Per tant, podem acabar concloent que una altra escola és possible.


Dr. Oriol Rios i Dra. Carme García Yeste



El Dr. Oriol Ríos és professor a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en qualitat d’Investigador Juan de la Cierva dins del grup de recerca MEDIS- Metodologia de la Recerca Educativa amb Impacte Social. En la seva extensa trajectòria destaca la seva implicació en diferents projectes competitius com SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (Marie Skłodowska-Curie (RISE, H2020) (2015-2017) i en el projecte I+D+i del Ministeri de Competitivitat del Govern Espanyol Impacto de los actos comunicativos en la construcción de nuevas masculinidades (2010-2012). A més, va col·laborar al primer projecte de recerca sobre violència de gènere a les universitats españoles: Violencia de género en las universidades españolas, 2006-2008. Dr. Ríos ha desenvolupat una destacable perspectiva internacional de la seva recerca a través d’estades a algunes de les universitats més prestigioses del món com per exemple, Stanford University (2016) (2na universitat del rànking mundial) i la University of Wisconsin-Madison (2009) als Estats Units; Queensland University of Technology (2016) a Austràlia o University of Edinburgh (2014) al Regne Unit. Cal destacar també que és l'actual editor de la revista: Masculinities and Social Change (MSC), indexada en SCOPUS i ESCI de Thomson and Reuters. En l'actualitat MSC és la única revista en l'àmbit dirigida per un investigador europeu. 


Dra. Carme Garcia Yeste. Professora al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili i responsable del Grau d’Educació Social. Les seves principals línies de recerca són: inclusió social, socialització preventiva de la violència de gènere, minories ètniques i immigració, èxit educatiu. Ha dirigit diversos projectes vinculats a aquestes temàtiques dels que destaquem: de l’Institut Català de les Dones: La participació de les famílies als centres educatius de primaria. Una eina de transformació dels estereotips sexistes; del Plan Nacional I+D+I: CONEXITO. La mejora de la convivencia y el aprendizaje en los centros educativos de primaria y secundaria con alumnado inmigrante; d’àmbit europeu: EDUROM. Promoting the access of Roma to LLP, VET and employment through family education in Primary Schools i actulment un projecte finançat per la FECYT: “Extended Learning Time”: contribuyendo a generar vocaciones científicas en contextos en riesgo de exclusión social. Ha publicat en revistes com Violence Against Women, Teachers College Record, Qualitative Inquiry, Scripta Nova, entre altres.