lunes, 12 de diciembre de 2016

GENT GRAN LGTB, UNA IMMENSA MINORIA INVISIBLE



La gent gran del nostre col·lectiu és invisible i pateix doble discriminació per edat i per la seva identitat de gènere o orientació sexual. Ser gran i ser gai, lesbiana, bisexual o transgènere, avui, segueix sent molt complicat.



Vivim una societat, producte de la revolució industrial del segle XIX, en la que es valora la joventut i es menysprea la gent gran a la qual es considera improductiva. Es jubila a gent en apropar-se als 50, per cobrir el seu lloc per joves que cobren molt menys. Les campanyes mostren persones joves a les quals es considera saludables, i la seva imatge forma l'ideal de bellesa.


A Catalunya prop de 75.000 persones formen part d'aquest grup. Molts van néixer al voltant d'una horrible guerra, tots van viure joventut i adolescència sota la dictadura franquista. Una gran part d'ells encara viuen armaritzats, especialment les dones molt majoritàries. Ningú els va ensenyar que era axó de l'orientació sexual o la identitat de gènere, era lleig, era brut, no era natural, déu ho veia tot...



La societat actual veu a la gent gran com un col·lectiu asexuat, sense cap tipus de desig, quan descobreixen que volen tenir la seva pròpia vida sexual, no ho accepta. Si es tracta a més de relacions homosexuals, el rebuig encara és més gran.

La sanitat pública i privada no és menys. Qualsevol indici que en un jove indicaria una ITS, acaba amb un antibiòtic i cap a casa, difícilment els metges de família creuen que dones i homes grans puguin tenir relacions sexuals. El resultat: un de cada quatre diagnòstic tardà en ITS, especialment en VIH, es donen en persones grans, especialment HSH. 



En l'actual marc de retallades pràcticament no hi ha campanyes de prevenció, però, si acudim a les campanyes realitzades els darrers anys, és molt difícil trobar una adreçada a persones grans. S'han realitzat campanyes dirigides a joves, a bears (óssos), a persones de mitjana edat, a dones, a persones transgènere ... però la gent gran és invisible. En una ciutat com Barcelona és molt fàcil trobar-los en determinats locals d'ambient. Avui gràcies a fàrmacs com la viagra o el cialis poden desenvolupar plenament la seva vida sexual. Però molts grans creuen que el VIH no va amb ells, i quan apareixen símptomes prefereixen no dir res, són persones que majoritàriament viuen armaritzades.



I les ciutats, que ofereixen? Equipaments públics amb personal externalitzat i usuaris generalment intolerants cap a qualsevol tipus de diferència. Així funcionen les residències geriàtriques, els serveis d'atenció domiciliària, els centres de convalescència o els sociosanitaris, els casals....



En molts casos els matrimonis o les parelles són separades en entrar als centres residencials. Molts gais, lesbianes o bisexuals opten per tornar a l'armari, però aquells que viuen amb VIH i les persones transgènere ho tenen molt complicat. No sempre és així, per sort, a Barcelona s'han començat a donar formació als treballadors dels centres a través de la Fundació Enllaç. Però estem molt lluny per arribar a una situació de discriminació zero.

Tot això provoca el que jo denomino com homofòbia anticipada. És la por de moltes persones grans a acudir a llocs en els quals intueixen que poden ser maltractats, discriminats o simplement ignorats, un temor apriorístic que no necessàriament té a veure res amb la realitat. Davant la pèrdua d'autonomia i major dependència prefereixen confiar en amics, família, persones LGTB properes o seguir sols en una situació precària.

La formació del personal, un tractament millor per part dels metges de família, fer que els espais de la gent gran siguin lluïres d'homofòbia, potenciar residències tutelades o comunitats d'iguals, fer campanyes adreçades a ells, lluitar contra la seva soledat i aïllament... són mesures sobre les quals caldria està treballant.





 Leopold Estapé




Leopold Estapé. 62 anys. Expert en temes d'història LGTB, VIH i gent gran.
Vaig ser voluntari de la desapareguda Coordinadora LGTB de Catalunya, on vaig ser coordinador de voluntaris del 900Rosa.
He organitzat les exposicions L'HOMOSEXUALITAT A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA I VIH EN POSITIU, aquesta última amb motiu del primer diagnòstic de sida el 1981. Les dues exposicions encara són itinerants per Catalunya. Fins finals del 2015 vaig ser el vicepresident de Gais Positius.
Organitzo des de fa 6 anys rutes per la presència LGTB a Barcelona. Amb Circuit Festival organitzo rutes per Barcelona i xerrades sobre temes LGTB.
Ara col·laboro amb diverses entitats barcelonines en temes de gent gran, especialment en temes de formació de voluntariat. Administro el blog L'ARMARI OBERT amb 2 milions i mig de visites i estic amb les correccions d'un llibre sobre la història LGTB.