lunes, 19 de septiembre de 2016

PLAER, SALUT, AUTONOMIA, PRIVACITAT, INFORMACIÓ, ELECCIÓ, LLIBERTAT, EDUCACIÓ... DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS


Parlar de Drets Sexuals i Reproductius (DSiR) sempre és més avorrit que fer-ho de plaer, de llibertat, d’erotisme o, fins i tot, de salut. Però cal dir que cap d’aquests conceptes seria una realitat si no es trobés garantit pel paraigües d’aquest conjunt de drets fonamentals, interdependents i inalienables a totes les persones. De fet, si ens parem a pensar una mica, en la majoria de societats, inclosa la nostra, aquests drets no estan consolidats i, per tant, provoquen una manca de llibertat, educació, privacitat... que condueix a vivències diàries molt allunyades del plaer, la llibertat i la salut.

L’origen de l’enfocament de Drets Sexuals i Reproductius el trobem en les reivindicacions realitzades pel moviment feminista, que formula als anys 70 el concepte de Drets Sexuals i Reproductius de les Dones com el dret d’aquestes a controlar el seu cos regulant la seva sexualitat i capacitat reproductiva sense imposicions, coercions o violència per part dels homes, així com l’exigència que aquests assumeixin la seva responsabilitat per l’exercici de la seva sexualitat (Maoño y Vázquez, 2000). Un clar exemple d’aquest moviment el trobem amb la publicació l’any 1973 del llibre “Nuestros Cuerpos, Nuestras Vidas” (Boston Women’s Health Book Collective, 1973). Aquestes reivindicacions, plantejades pels moviments feministes en fòrums i conferències internacionals obligaren a les Nacions Unides a reformular les seves conceptualitzacions i orientacions en matèria de polítiques de població, de salut, de desenvolupament i de Drets Humans, institucionalitzant-se progressivament els Drets Sexuals i Reproductius com a marc conceptual absolutament vinculat als Drets Humans.

L’any 1979, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW); l’any 1994, es va celebrar la Conferència Mundial de Població i Desenvolupament dEl Caire i, l’any 1995, la Conferència Mundial de la Dona de Pekin, on la comunitat internacional va establir els DSiR com un conjunt de drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals, el respecte i exercici dels quals és fonamental per a totes les persones.

El llarg camí fins a l’actualitat ens deixa un regust amarg en la consecució dels DSiR. Malgrat els avenços que podem visibilitzar més a prop nostre, les arrels profundes dels models estructurals més conservadors impossibiliten la seva consolidació com a drets de primera propis d’una ciutadania subjecte de ple dret. Actualment, vivim una poderosa ofensiva dels poders econòmics i financers per imposar un reforçament del model de societat neoliberal en tots els àmbits. Així s'aprofundeix en les exclusions i desigualtats estructurals del sistema patriarcal i capitalista. De la mà de la crisi econòmica ve la crisi de règim democràtic i la brutal ofensiva ideològica per la qual se'ns lleven i qüestionen drets que passen a considerar-se privilegis. Els efectes que tenen per a les dones la reprivatizació de la reproducció social i l'aprofundiment en la divisió sexual del treball que impliquen aquesta crisi es veu molt clarament tal com es pretén tornar a responsabilitzar en exclusiva a les dones de la reproducció social i de l'equilibri emocional en el marc de la família tradicional. El sistema econòmic dominant té un impacte profund sobre els DSiR de la població. Les èpoques de crisis comporten majors intents de controlar la sexualitat i limitar l'accés als serveis i drets de salut sexual. Les polítiques econòmiques exclouen la perspectiva de gènere i són heteronormatives; formen part de mecanismes per controlar i regular la sexualitat de les persones.

La nova Agenda 2030 aprovada per l’ONU incorpora els DSiR en els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, no de la manera que a les activistes ens agradaria però, sense dubte, un pas més que als antics i conservadors Objectius del Mil·lenni. Aquesta nova agenda cal que sigui aplicada a tots els Estats membres de NNUU i s’han de complir les metes establertes abans de l’any 2030.


Queda a les nostres mans, fer-ne el seguiment i la incidència política i social necessària perquè l’abordatge dels DSiR sigui integral i integrat en l’entramat institucional de forma multisectorial. Queda a les nostres mans que l’agenda no es continuï fragmentant i promovent accions aïllades per a la salut materna, el VIH o la violència masclista i, per tant, garantir l’enfocament de DSiR per a no seguir amb aquesta dinàmica. Queda a les nostres mans pressionar per aconseguir la participació en la coproducció de polítiques públiques de la societat civil i dels grups poblacionals vulnerabilitzats com les dones, joves, persones LGTBI+, persones amb discapacitats... I, com no pot ser d’una altra manera, queda a les nostres mans exigir la rendició de comptes dels governs, locals i globals, per aconseguir la consolidació dels DSiR i, per tant, la imprescindible transformació social.

Per a més informació podeu consultar l’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius


Sílvia Aldavert i Garcia 
Coordinadora de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB)
@observatoriDSiD


Sílvia Aldavert i Garcia, nascuda a Lleida al 1977, és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració i, també, en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Postgraduada en Cooperació per al Desenvolupament i en Immigració i Educació Intercultural. La seva llarga trajectòria en l’àmbit associatiu ha fet que centrés la seva especialització professional en la defensa dels drets fonamentals de dones, joves i col·lectius vulnerabilitzats. Ha treballat i participat en diverses associacions, plataformes i espais de mobilització i generació de polítiques públiques. Activista feminista i reivindicadora dels Drets Sexuals i Reproductius, és coordinadora de l’APFCIB des de l’any 2005.
 



No hay comentarios:

Publicar un comentario