martes, 20 de febrero de 2018

Noves Masculinitats Alternatives: Dotant d'atractiu als bystanders

Un dels grans reptes que tenim en educació en l'actualitat és el desenvolupament d'una educació sexual i una coeducació que superin les situacions de desigualtat que existeixen encara per motiu de gènere, expressió de gènere o orientació sexual. El feminisme ha estat un dels principals promotors de canvis socials molt rellevants, també en aquest àmbit, amb l'impuls, per exemple, de l'èxit educatiu de les nenes a l'entorn escolar. Tot i així, la recerca internacional més recent ens senyala que encara existeixen desigualtats importants i reptes pendents als que fer front, sobretot vinculats a la permanència de la violència en les interaccions educatives. Per exemple, els primers abusos i assetjaments sexuals es donen durant els 10 a 14 anys d'edat, els i les adolescents en els darrers estudis evidencien una normalització de la violència masclista, l'homosexualitat i la transsexualitat segueixen sent el principal factor per esdevenir víctima de bullying. Per tant, cal aprofundir en totes aquestes problemàtiques i buscar solucions, basades en evidències científiques, que donin passes importants i rotundes.

Durant finals de la dècada dels 70 i principis dels 80 va néixer a tot el món el que es va anomenar com el moviment d'homes igualitaris i/o pro-feministes, el qual va anar acompanyat pel desenvolupament de l'estudi acadèmic de les masculinitats (men's studies). Això va significar un pas  rellevant per fer front a tot el que s'ha plantejat en l'anterior paràgraf.  Va suposar posar de manifest el paper que podia tenir l'home per aconseguir una alternativa al masclisme i al patriarcat. És així com es concreten teoritzacions com la de la masculinitat hegemònica, o la de la masculinitat alternativa o no hegemònica. Tot i aquestes fites, encara trobem a les escoles, instituts i universitats poques reflexions al voltant d'aquest tema i per tant resulta difícil identificar formes de superació de la masculinitat hegemònica. De fet, la recerca ens apunta que aquest model, caracteritzat de forma freqüent per la dominació i la violència, resulta atractiu i la majoria de vegades exitós en termes afectiu-sexuals.

Ens adonem, doncs, segons el que manifesten les investigacions en aquest àmbit, que en els centres educatius aquells nois i homes que segueixen un model igualitari sovint són atacats o no valorats en els termes anteriorment mencionats. Per tant, no resulta una alternativa que millori les situacions de conflicte o violència, sinó que tot el contrari, reprodueixen un esquema de doble moral. Davant d'això, el moviment d'homes i els estudis sobre masculinitat estan realitzant noves aportacions que posen de manifest la necessitat d'abordar temes claus com són: el desig, l'atracció, la valentia i la fortalesa per fer front a les desigualtats introduïdes al principi d'aquesta entrada, etc.

Les Noves Masculinitats Alternatives (NAM) signifiquen un pas endavant i una resposta que aglutina els tres elements prèviament apuntats. Les NAM no es queden en l'esfera de l'ètica, és a dir, no plantegen exclusivament que cal ser igualitaris per tal d'acabar amb el sexisme i la violència a l'escola, plantegen la importància de l'esfera del desig per poder donar respostes efectives a totes aquestes realitats. Això significa dotar d'atractiu la bondat, dotar d'atractiu als nois i homes que no cauen en la reproducció d'una masculinitat tradicional, ni tampoc resten passius davant les injustícies o obliden la vessant de l'atractiu (als que se'ls ha anomenat com masculinitat tradicional oprimida). D'aquesta manera, les NAM combinen totes aquestes facetes sobretot gràcies a un component clau: la seguretat.  En aquest sentit, els estudis ens ensenyen que ésser segur és una garantia per tal de ser valorat i guanyar atractiu. Per tant, des de l'escola es poden forjar estratègies i formes d'actuar que tinguin en compte aquest component, és a dir que es centrin en dotar d'atractiu i seguretat als nois alternatius i valents que no cauen en l'estereotip tradicional-dominant-violent.

Recentment, la literatura científica aporta aspectes a aquest debat interessants de considerar. És el cas dels “bystander”. Aquesta figura en l'àmbit escolar es concreta en el posicionament continu davant de l'assetjament o la violència, per tant actuar com un “bystander” significa ser valent i fort en front les desigualtats o injustícies. Molts NAMS estan actuant avui com a bystander als centres educatius. Per tant, podem acabar concloent que una altra escola és possible.


Dr. Oriol Rios i Dra. Carme García Yeste



El Dr. Oriol Ríos és professor a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en qualitat d’Investigador Juan de la Cierva dins del grup de recerca MEDIS- Metodologia de la Recerca Educativa amb Impacte Social. En la seva extensa trajectòria destaca la seva implicació en diferents projectes competitius com SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (Marie Skłodowska-Curie (RISE, H2020) (2015-2017) i en el projecte I+D+i del Ministeri de Competitivitat del Govern Espanyol Impacto de los actos comunicativos en la construcción de nuevas masculinidades (2010-2012). A més, va col·laborar al primer projecte de recerca sobre violència de gènere a les universitats españoles: Violencia de género en las universidades españolas, 2006-2008. Dr. Ríos ha desenvolupat una destacable perspectiva internacional de la seva recerca a través d’estades a algunes de les universitats més prestigioses del món com per exemple, Stanford University (2016) (2na universitat del rànking mundial) i la University of Wisconsin-Madison (2009) als Estats Units; Queensland University of Technology (2016) a Austràlia o University of Edinburgh (2014) al Regne Unit. Cal destacar també que és l'actual editor de la revista: Masculinities and Social Change (MSC), indexada en SCOPUS i ESCI de Thomson and Reuters. En l'actualitat MSC és la única revista en l'àmbit dirigida per un investigador europeu. 


Dra. Carme Garcia Yeste. Professora al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili i responsable del Grau d’Educació Social. Les seves principals línies de recerca són: inclusió social, socialització preventiva de la violència de gènere, minories ètniques i immigració, èxit educatiu. Ha dirigit diversos projectes vinculats a aquestes temàtiques dels que destaquem: de l’Institut Català de les Dones: La participació de les famílies als centres educatius de primaria. Una eina de transformació dels estereotips sexistes; del Plan Nacional I+D+I: CONEXITO. La mejora de la convivencia y el aprendizaje en los centros educativos de primaria y secundaria con alumnado inmigrante; d’àmbit europeu: EDUROM. Promoting the access of Roma to LLP, VET and employment through family education in Primary Schools i actulment un projecte finançat per la FECYT: “Extended Learning Time”: contribuyendo a generar vocaciones científicas en contextos en riesgo de exclusión social. Ha publicat en revistes com Violence Against Women, Teachers College Record, Qualitative Inquiry, Scripta Nova, entre altres.
 

lunes, 5 de febrero de 2018

VIGOREXIA HOMOSEXUAL

La noció psicològica de la construcció de la identitat sexual manté una estreta relació amb les d’auto-imatge i d’auto-estima. Quan una identitat es reconeguda socialment i sobretot, auto-reconeguda individualment, deixa de ser motiu de conflicte visceral. En el cas de l’homosexualitat masculina, encara que els individus consegueixin una acceptació positiva, senten una forta necessitat de ser reconeguts socialment, doncs existeix, a nivells d’individu-grup-societat, una relació dialèctica entre el que algú és, o el que vol ser i com vol ser vist.

M’agradaria començar a tractar el tema de la Dismorfia Muscular (Vigorexia) no des del punt de vista científic, i mirar-la com un trastorn mental en que la persona s’obsessiona pel seu estat físic fins nivells patològics com podem trobar en la seva definició, sinó des d’un punt de vista social i profunditzar en les diferències entre aquestes identitats depenent de l’orientació sexual de l’individu, ja que aquestes persones, siguin heterosexuals o homosexuals, tenen una visió distorsionada d’elles mateixes, però, en realitat els homosexuals vigorèxics es senten dèbils o més fluixos com els heterosexuals vigorèxics? O més bé respòn a una necessitat d’entrar dins un mercat social que viu de la imatge i construirte com l’estàndard de masculinitat de moda del moment, on si no et cuides el físic, no tens ni la més mínima possibilitat de que t’obrin un missatge en les apps com el Grindr o el Scruff?

Ara que el crossfit (sistema d’acondicionament físic basat en exercicis constantment variats, amb moviments funcionals, executats a alta intensitat) està tant de moda i cuidar-se és a l’ordre del dia, quan parlo d’aquest tema amb els meus amics sempre em vé la mateixa imatge al cap, la d’Adonis. Hem de recordar que aquest jove mite neix a Fenícia i el cultiven sobretot les seguidores de Safo. Curiosament, el lesbianisme originari d’aquells indrets alimenta un mite de bellesa viril masculina en la figura d’un amant d’Afrodita que mor per un porc senglar.

La vigorexia també fou anomenada “Complex d’Adonis” i encara que el mite no té res a veure amb l’homosexualitat, m’agrada molt la comparativa que fa l’escriptor mexicà Luis Zapata en una de les seves noveles, on parla del “Talón de Adonis” en comptes del “Talón de Aquiles” quan parla de la prostitució homosexual masculina, metaforitzant la feblesa de l’homosexualitat en el binarisme homosexual-heterosexual provinent del binarisme genèric tradicional, on s’extrapola a un binarisme on la masculinitat viril es una posició cultural i social privilegiada i autoritària. En resum, Adonis, menys el seu taló es quasi invulnerable.


Quina és la vulnerabilitat de les persones que pateixen dismorfia muscular i són homosexuals? Doncs bé, podriem concluir que la imatge de la masculinitat moderna de moda i d’èxit social combinada amb el fastfood sexual imperant, tenen tots els elements necessaris perquè un homosexual del segle XXI sucumbeixi a aquest tipus de patologies passant-se tot el dia pensant en l’entrenament fins al punt de deixar de banda altres prioritats vitals. I lo que és molt pitjor, que la moda del postureig d’instragram i l’afany de conseguir cada vegada més likes alimenti l’ego d’aquestes identitats col·locant-les en aquella posició cultural i social privilegiada i autoritària que abans comentava; i res més allunyat de la realitat, podem trobar avui en día cada vegada més perfils a la red i a les apps textos del tipus “tot té el seu preu”, on la prostitució actual, deixa de banda la clàssica manera de vendre el cos per un missatge clar i contundent i on els que no volen diners deixen de costat aquells perfils físics que consideren de segona categoría.

No m’agradaria acabar aquest article sense recordar una cosa molt important per a tots i totes que llegeixin aquestes línies i arribar a una reflexió, i es que, més val ser Aquiles i tenir un taló que ser Hermes adorat per Afrodita.


Robert Bonet
www.eneyese.com 

Robert Bonet, és pianista i compositor, CEO de la seva pròpia empresa i actualment es dedica al coaching empresarial.
Activista des de fa 16 anys, ha estat militant i presidents de l'entitat H2o i creador de diversos projectes des de l'àrea de comunicació d'aquesta. Redacta articles per la revista COLORS. Característiques de la seva forma d'escriure són les intensitats antropològica i antinormativa de la societat.