MATERNIDAD Y TRABAJO SEXUAL

Vivo la maternidad como la experiencia más dura y difícil de mi vida y, a la vez, la más reconfortante si así lo deseas (como es mi caso). Es duro y difícil porque desde el momento en el que sabes que estás embarazada dejas de ser tu prioridad y pasa a serlo esa nueva vida que vas a dar. Su felicidad se convierte en lo más importante y cualquier cosa que pueda hacerle daño se convierte en tu peor enemigo. Lo más duro es cuando ese algo eres tú.

La vida está llena de situaciones que pueden herir, frustrar, traumatizar... Algunas son necesarias y te hacen una persona más fuerte, otras las veo totalmente innecesarias y, precisamente por eso, duelen más. Ser madre y puta es la peor incertidumbre innecesaria que he vivido hasta el día de hoy.

Sí, soy madre y soy trabajadora sexual, como tantas compañeras de profesión. Y amo ser madre y me encanta mi trabajo porque me permite vivir la maternidad más que cualquier otro trabajo que haya tenido. Entonces... ¿Cuál es el problema? El estigma.

El estigma es una palabra que oímos mucho, pero no somos conscientes de su peso hasta que no lo vivimos en nuestras carnes.

Me considero una buena madre, al menos me esfuerzo por serlo. Mis hijos crecen sanos y felices y este es el mayor regalo que como madre puedo recibir. Pero un fantasma constante me persigue, un fantasma que me aterra, mi mayor pesadilla: que algún día mi trabajo se convierta en el motivo de su dolor.

Mis hijos saben a qué me dedico. Soy defensora de que los niños entienden cualquier cosa si se la explicación se adecúa a su edad y madurez, y así les expliqué mi profesión, no sin cierto miedo y reparo. Lo entendieron perfectamente, no le dan más importancia, siguen viviendo felices porque ese trabajo permite a mamá llevarles y recogerles del cole, pasar las tardes con ellos, darles el beso de buenas noches e ir juntos a actividades los fines de semana. Mamá rara vez se pierde un festival del cole o un concierto extraescolar y aún así tenemos dinero para poder ¿?. Pero hay una parte que no entienden: por qué el resto de la sociedad ve algo malo en el trabajo de mamá. 

Una vez mi hijo mayor me preguntó qué había de malo en dar cariño y diversión a otra persona, que por qué la gente veía mal a una trabajadora sexual si eso era lo que hacía. Me fue muy duro explicar los tabús y prejuicios de la sociedad, el cómo la misma cosa, dependiendo del contexto o de quién la hiciera, se veía bien o mal.

Aun así mis hijos están felices con la familia que tienen y no dan explicaciones sobre el trabajo de su madre (aunque si les explican a los demás niños que ‘puta’ no es un insulto y que la mayoría de las putas son feministas, cosas de niños). Pero a mí eso me hace daño. He educado a mis hijos para que sean sinceros, para que sean ellos mismos y no se escondan, que se sientan orgullosos de quienes son... Pero ¿parece que? no del trabajo de su madre. Y me sigue dando miedo que algún día algún papá o alguna mamá del cole me reconozca y empiecen a meterse con los hijos de puta del cole, mis hijos. 

Un amigo, compalero de profesión y activismo, me dijo  un día que podríamos ver la lucha ganada cuando nuestros hijos no tuvieran que esconder el trabajo de sus padres. Esas palabras me llegaron al alma. 

Hoy por hoy hago activismo, pero tengo que elegir qué batallas pelear por miedo a que mi secreto se descubra y se vuelva contra mis hijos. Duro tener que elegir entre la causa de tu vida y tu vida misma. 

Por eso en Hetaira creemos firmemente en la importancia de trabajar contra el estigma, de que esos proyectos de sensibilitdad de los que nos hablan los políticos sean hechos por putas y para cuidar de los hijos de puta que son niños que merecen los mismos cuidados que los demás. Creemos en la necesidad de que se empoderen esas maravillosas madres que harían lo que fuese por sus hijos, lo harían y lo hacen pagando con sufrimiento el coste del estigma de su profesión. 

Viko con K es trabajadora sexual y miembro del Colectivo Hetaira

 Hetaira es un colectivo que nació en 1995 con la intención de defender los derechos de las mujeres que ejercían la prostitución. Pero no solamente se centran en esta lucha, su idea es organizarse para combatir el estigma social que recae sobre este colectivo de mujeres. Reclaman el poder trabajar tranquilas, organizarse, sindicarse y cotizar, además de denunciar las agresiones físicas, los chantajes y los abusos de poder que sufren.

Hetaria es el nombre que se les daba en la antigua Grecia a las mujeres libres, independientes, que ejercían la prostitución y que disponían de una esmerada educación y, algunas, gran influencia y prestigio social.

Prevenció de les agressions sexistes i la tolerància als espais d’oci

#NoJodasLaFiesta és més que una campanya de sensibilització, es tracta una declaració d’intencions: un espot en format de videoclip carregat de missatges directes, amb un ritme fresc i que s’enganxa, contra les situacions normalitzades d’assetjament i abús sexual en l’oci nocturn i les festes populars.

https://www.youtube.com/watch?v=jOXWYyLrVtY

Els espais d’oci, principalment nocturns, són contexts on a més de la diversió, l’apreciació de la música, l’intercanvi d’experiències i la socialització, les persones també utilitzen per a la cerca d’experiències afectivo-sexuals. En aquests contexts, que resulten ser molt permissius cap a la violència sexista, es reflexa l’alta tolerància cap a certes conductes que en altres espais no es toleren i que són resultat, una vegada més, de la socialització de gènere i del sistema heteropatriarcal en el qual encara ens trobam. Si a aquest fet li afegim el risc que suposa el consum de substàncies (sigui l’alcohol o d’altres), que sol fer que la percepció del risc i la resistència disminueixi, de vegades fa que la capacitat d’establir els límits del que volem i no volem fer es dissolgui.

Els darrers esdeveniments ocorreguts a algunes festes han tornat a posar de manifest la injusta, a la vegada que no equitativa, atribució de la responsabilitat que fem de les persones actrius de les agressions sexistes, així com també la irresponsabilitat que suposa desviar l’atenció cap a aspectes que no són la base d’aquestes agressions. Per una banda, una gran part de les campanyes que s’han vingut desenvolupant, han posat el focus al NO, que ha de ser expressat per les dones, quan, en veritat, hi ha moments a les festes en els quals les dones no som capaces d’expressar negatives, sigui per què el consum de substàncies ens ho impedeix o per què els mandats de gènere ens bloquegen o impedeixen que la resposta sigui fermament negativa, sense oblidar que de vegades els codis del ligoteo no són igualment entesos entre les persones, però aquest és un altre tema a tractar a part.

A través de situacions que són freqüents, socialment normalitzades i que reben suport de certs mites i creences sexistes, s’ha volgut situar la responsabilitat de les agressions en les persones que les exerceixen, ja que suposen la base de conductes que podem percebre als espais d’oci i que suposen l’entrada a agressions que consideram més susceptibles de penalitzar, sigui socialment o legalment, quan en realitat totes poden ser susceptibles d’aquestes penalitzacions.

Es deixa clar que el consum d’alcohol, que s’ha de dir que és la substància més present en totes les agressions, i d’altres substàncies mai és una excusa que els homes puguin utilitzar per justificar les seves conductes cap a les dones; així com que una dona hagi begut o consumit altres substàncies, o la roba que porti o els balls que pugui realitzar, entre d’altres, tampoc la responsabilitzen en cas de ser agredida. Aquest ha estat un dels principals objectius de l’espot, juntament amb la sensibilització cap a potencials homes agressors i la importància de què tota la societat es faci responsable d’aquestes agressions, ja que si les permetem per què estem a un espai de festa, on assumim que aquestes coses passen, les estem legitimant i donant el vist i plau per a què segueixin succeint.

#NoJodasLaFiesta llança missatges alternatius que situen la responsabilitat on correspon: no en el consum de substàncies ni en la persona agredida sinó en la persona que realitza l’agressió i en les persones que observen i permeten que succeeixin. Si quan surts de festa, consumeixes i perds els papers, no fotis la festa i fes un plantejament de deixar de consumir, reduir el consum, deixar de sortir o posar-te les ulleres violetes.

Energy Control compta amb una trajectòria de reconeixement de la feina feta principalment als contexts d’oci, amb la recollida d’informació directa i de primera mà de les tendències generals dels consums i de les dinàmiques que estableixen les persones que freqüenten les festes, possibilitant així la realització d’avaluacions crítiques i constants de les actuacions que realitzam amb la població destinatària.

No només pretenem sensibilitzar i implicar a les persones que acudeixen a aquests espais, sinó que també es pretén arribar a les persones professionals de l’oci, siguin persones propietàries, organitzadores d’esdeveniments o personal que fa feina a aquests espais, ja que consideram que tenen un important paper com a agents preventius de salut en quant als riscos associats als consums de substàncies com en quant a les agressions sexistes que es donen als mateixos.

Energy Control, el programa de l’entitat Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), amb modèstia i amb la nostra petita contribució en quant a la sensibilització i la prevenció de les situacions de violència sexista, reclama espais d’oci lliures d’agressions sexistes.

Alicia Bustos Vargas
Energy Control 

Alicia Bustos Vargas, és psicologa de formació, coordinadora d’Energy Control a Balears (ABD) i responsable del projecte Tria Triar (En Plenes Facultats, FSYC). Té coneixements relacionats amb drogues i reducció de riscos amb perspectiva de gènere. Amant de la vida, de les persones, dels viatges i dels somriures.

Ser mare

Quan arriba el desig de ser mare, la dona, amb independència de l’estat social o la condició sexual hauria de poder-ho ser. Sigui una dona sola (mare soltera) o una parella de dones lesbianes, hauran de buscar ajuda en la reproducció assistida.

Ja fa molts anys que la medicina reproductiva ajuda a la dona a ser mare, aplicant la ciència de la forma més natural possible. I actualment, i cada vegada més, tant dones soles com parelles de dones són mares gràcies als tractaments de reproducció.

Abans de realitzar qualsevol tractament per a poder embarassar a una dona caldrà fer unes proves mèdiques per comprovar l’estat de salut i de fertilitat de la dona i garantir així els resultats dels tractaments i que l’embaràs es desenvolupi de forma normal fins al final.

Els Tractaments

La Inseminació artificial amb semen de donant serà la tècnica més freqüent utilitzada per a dones que vulguin ser mares solteres o parelles de dones lesbianes. La inseminació és un procés senzill en el que es controla que es doni l’ovulació correctament (estimulant o no) i just abans s’introdueix a l’úter de la futura mare una mostra que conté espermatozoides procedents d’un donant d’un banc de semen. L’assignació del donant de semen es realitza tenint en compte les característiques físiques de la dona i el grup sanguini i RH. Actualment també es poden fer tests de compatibilitat per eliminar els riscs genètics de malalties recessives a l’hora de triar el donant de semen.

La Fecundació in vitro ajudarà a aquelles dones que per factors propis de la dona la inseminació artificial no pot ajudar (baixa reserva ovàrica, edat avançada, obstrucció de trompes..). En la fecundació in vitro estimularem l’ovari per aconseguir la màxima resposta possible i extraurem els òvuls per tal d’ajuntar-los amb els espermatozoides de donant al laboratori. Després d’uns dies de seguiment de l’evolució dels embrions es col·locarà 1 o 2 embrions a l’úter perquè allí s’hi produeixi la implantació. 

Una variant de la fecundació in vitro que és única per a parelles de dones és el que coneixem com a mètode ROPA (Recepció d’Òvuls de la Parella). És a dir, que una de les dues dones es sotmeti a l’estimulació ovàrica i d’altra banda, els embrions es transfereixin a l’úter de l’altra dona de la parella. D’aquesta manera, una és la mare biològica i l’altre la mare gestant, aconseguint la implicació total de les dues dones de la parella en el projecte de la maternitat.

Cal descartar que els Bancs de Semen són els encarregats de seleccionar els donants de semen que compleixin els requeriments mèdics, genètics, psicològics i fèrtils que exigeix la llei. Abans de ser acceptats com a donants es sotmetran a una bateria de proves molt exhaustives per descartar riscs per a la gestant i el seu futur nadó.

Malauradament en aquest país, la maternitat en solitari o per a parelles de dones no està coberta per centres públics i cal recórrer a Centres privats. Allí estan àmpliament especialitzats per poder ajudar a tot tipus de pacients i necessitats.  A nivell legal, la persona o persones que firmin el consentiment de la tècnica que es realitza, determina els drets i deures de maternitat dels fills/es que s’obtinguin del tractament.

Una vegada s’hagi decidit que es vol ser mare, és molt important consultar tots els dubtes que es pugui tenir sobre aquest tema per tal de poder afrontar-ho amb la màxima tranquil·litat i confiança. 

Si vols ser mare, pregunta, busca informació, llegeix i endavant, que  segur que ho aconseguiràs.

Pels que vulguin ser pares solters o parelles de pares, la resposta també es pot trobar a la medicina reproductiva. Els pares necessitaran una subrogació d’úter (de lloguer) i òvuls de donant. Actualment, des de les societats científiques s’està pressionant per legalitzar la subrogació d’úter a Espanya, ja que actualment la llei no ho permet i els que volen ser pares biològics han de desplaçar-se a un altre país.

Imma Saumell

Directora de Laboratori de Reproducció Assistida d’Embriogyn

www.embriogyn.com

https://www.facebook.com/embriogyn

Imma Saumell i Puig, Directora del Laboratori de Fecundació in vitro d’Embriogyn. Nascuda a l’Espluga de Francolí el 1980 és llicenciada en biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2004. Màster en Reproducció Humana Assistida va cofundar el Centre de Reproducció Humana Assistida Embriogyn l’any 2006 com a primer centre de fertilitat de la capital de Tarragona per poder ajudar a complir els somnis de moltes persones de ser mares. Apassionada de la medicina de la reproducció treballa per la divulgació de les tècniques de Reproducció Humana Assistida i la seva acceptació i normalització en tots el sectors de la societat. 

Cultura y género para la libertad

Si nuestra sociedad se vuelve más compleja, cómo no lo va a hacer nuestra sexualidad y por extensión el género, que es el constructo social que lo acoge en las diferentes culturas del mundo. La existencia de cada vez más géneros es lógico en una dinámica de progreso, sobre todo teniendo en cuenta que el objetivo final a toda esta fragmentación del binarismo tradicional y subdivisiones de interminables formas de entender el género y su expresión, tienen como fin abolir los propios géneros.

            Pero hablamos de términos utópicos en un mundo ideal, libre de prejuicios y estigmas. En lo real y actual, lo creativo es revolucionario y el valor de generar tantas experiencias y reinvenciones del género y la sexualidad, pese a que lo Cis es esencialmente binario, me parece un acto con un valor de cambio y evolución maravilloso. Además de un indicador de un nivel cultural que trasgrede lo imaginable. Y eso no podría suceder si la educación que acompaña dicho progreso no fuera propicia a generar el cambio de mentalidad en base a una libertad individual, que repercute directamente a una libertad colectiva. Educar en la diversidad da como resultado una sociedad que ama la libertad, porque se genera en un contexto donde se permite a cada persona mostrarse como es.

            De hecho, las civilizaciones que se consideran avanzadas se caracterizan por  gozar de paz, estabilidad, avances técnicos y desarrollo artístico, es decir, que son más creativas. Eso quiere decir que son capaces de imaginar más allá de sus propios límites y hacer real lo que en un pasado solo se soñaba. Fijémonos como el comité de Derechos Humanos de Nueva York ratificó y reconoció la existencia de hasta 32 géneros con sus expresiones y variables. Pero si además nos asomamos al mundo y observamos a otras etnias milenarias, encontramos la existencia de géneros más allá del binarismo. La cultura bugui de Indonesia contempla hasta 5 géneros en su tradición y los indios nativos de Norteamérica, tenían también a los llamados «dos espíritus» como un individuo considerado una bendición, que albergaba ambos géneros a la vez. Estas experiencias de género culturales de los nativos indígenas eran rechazadas por los colonos blancos, ya que el binarismo propio de sus creencias monotíestas y patriarcales chocaban con estas concepciones más libres.

            ¿Y qué hace un hombre cis-hetero como yo con planteamientos sobre el género y su relación con la cultura? La razón es que todos debemos cuestionarnos a nosotros mismos para seguir evolucionando por un mundo más justo. Así que comencé por poner en duda mi masculinidad y sus implicaciones en mi entorno. Me di cuenta de dónde estoy y la necesidad inmediata de romper con esa jerarquía social del patriarcado en la que nací y me educaron. Indagué sobre la igualdad y encontré en el feminismo y las teorías queer una verdadera fuente de postulados que combatían la desigualdad, mientras me fijaba en los procesos de cuestionamiento y deconstrucción de hombres no normativos como gays o trans. Aprendí que la existencia del género como constructo social que nos clasifica y nos condiciona para toda la vida, solo causa sufrimiento e injusticias. Para terminar concebí una idea libertaria del género, en el que al igual que los estados, deben fragmentarse hasta desaparecer y poder liberarnos para vivir siendo quienes somos, sobre todo, siendo quienes queremos ser. Y esas condiciones de libertad solo se consiguen en un entorno donde se respeta la cultura y el conocimiento.

J. C. Ibarz

J. C. Ibarz. Escritor, trabajador cultural y activista social. Es presidente y fundador de la Plataforma por el Pensamiento Crítico Aplicado, Acrítica, donde hace conferencias, charlas y debates sobre temas de actualidad. Forma parte de entidades con proyección social como el Casal Popular El rebotim (Vila- Seca) y Bandera Negra (Tarragona). Gestiona el equipo de trabajo sobre las Masculinidades feministas en el Colectivo Fridas (Tarragona). Tiene varias novelas publicadas y es articulista en medios como el Diari de Tarragona o La República. Es un amante de la cultura y de su perro, Mitch.

Mujeres mayores que su pareja en las relaciones heterosexuales. Quizá el último tabú

Todos conocemos casos de uniones en las que la mujer es bastante mayor que su marido, algunos tan mediáticos como los del presidente francés Emmanuel Macron o la fallecida Duquesa de Alba. La repercusión de estos puede haber hecho creer a algún despistado que de ahí a la normalización hay solo un paso. Pero nada más lejos de la realidad. Por alguna extraña razón (o no tan extraña), este sigue siendo un tema tabú, algo que no está bien visto. La gente sabe que es un fenómeno que existe, que de hecho siempre ha existido, pero prefiere que permanezca oculto. Y cuando sale a la luz lo critica, lo ridiculiza, destaca su rareza.

    Detrás de este prejuicio está, como no podía ser menos, el patriarcado. Al género masculino le interesa que nos creamos que lo mejor es que estemos con hombres mayores que nosotras: así podrá salir primero con mujeres de su edad y luego, en su madurez, con otras bastante más jóvenes (al menos será así en teoría: ya sabemos que luego hay excepciones). Como argumento para sostener esto se utiliza en primer lugar la maternidad: en principio, una mujer deja de ser fértil a los cuarenta y tantos años, mientras que el hombre puede engendrar hijos a los sesenta, a los setenta incluso. Pero, en la era de la reproducción asistida, ¿es esto cierto para la mujer? Y, sobre todo, ¿de verdad TODOS los hombres pueden tener hijos siendo casi ancianos? Somos muchas las que sospechamos que esto no es verdad, pero que los interesados, lógicamente, se cuidan muy mucho de decirlo. Y eso me recuerda que hace un par de años un estudio confirmó que, en contra de lo que se había sostenido siempre, la edad del padre sí influía en la aparición de anomalías en el feto y no solo la de la madre (a mayor edad, más riesgo), cosa que, si se piensa fríamente, es de una lógica aplastante. Lo raro es que haya tenido que venir un estudio para confirmarlo (estudio, dicho sea de paso, del que después se ha hablado bien poco. Me pregunto por qué).

Luego está el tema de la belleza para justificar esa costumbre y para señalar como  anomalías las uniones en las que ella es la mayor de la pareja. Hay mujeres que, de tanto oírlo, creen de verdad que la mujer envejece antes que el hombre. Pero lo único cierto es que a la mujer se le pide mucho más en ese sentido que al varón, y eso de que algunos se vuelvan más interesantes con la edad es sólo una cuestión cultural grabada a fuego en muchos subconscientes. La realidad es que a nosotras también nos gustan los hombres guapos y los cuerpos estupendos (y la que diga que no, miente). Otra cosa es que valoremos otras cosas además del físico. 

Pero ya lo que escapa a toda lógica es que, siendo un hecho comprobado que las mujeres vivimos más que los hombres, no tiene mucho sentido que nos emparejemos con hombres mayores que nosotras. ¿Acaso no hay ya demasiadas viudas? Ser mujer y casarse con un hombre bastante mayor quizás esté bien visto, pero es el camino más seguro hacia una madurez solitaria. 

Si a todo esto añadimos que, según expertos sexólogos como Master & Johnson, el hombre alcanza la plenitud sexual sobre los veinte y la mujer alrededor de los treinta y cinco, hay algo que en verdad no cuadra. Pero no vamos a ponernos pejiller@s. La cuestión a debatir no es si el hombre debe ser mayor o más joven que la mujer, sino que elijamos lo que elijamos, la sociedad nos deje a todos en paz y podamos vivir el amor libremente. Pero eso sí: que no nos vendan más gato por liebre.

Dolores Conquero

minovioesmasjoven.com 

Dolores Conquero es periodista y guionista. Ha trabajado en medios como El País, Marie Claire y Mía, y en series de televisión como Todos los hombres sois iguales. En 2014 creó el blog minovioesmasjoven.com, en el que, bajo el pseudónimo de Lola Ce, analiza películas y libros o habla de parejas de famosos  en las que ella es mayor que él. Es autora del libro de biografías Amores contra el tiempo https://www.planetadelibros.com/libro-amores-contra-el-tiempo/265116 .(ed. Planeta)
https://www.amazon.es/Amores-contra-tiempo-j%C3%B3venes-Ficci%C3%B3n/dp/8408182633

Què ha fet ASSEXORA'TGN durant el 2017?

Assexora’Tgn és l’associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona. Som una associació sense afany de lucre, treballem amb i per la comunitat, portant a terme diferents projectes al Camp de Tarragona amb l’objectiu de promoure la Salut Sexual. Com associació ens definim com una entitat de caire polític però no partidista.

La salut sexual és la experiència del procés permanent de la consecució del benestar físic, psicològic, emocional i socioeducatiu relacionat amb la sexualitat.

La salut sexual s’observa en les expressions lliures i responsables de les capacitats sexuals que propicien un benestar harmoniós, personal i social, enriquint d’aquesta manera la vida individual, social i sentimental. No es tracta simplement de l’absència de disfuncions o malalties o d’ambdós. Per a que la salut sexual s’aconsegueixi és necessari que els drets sexuals de les persones es coneguin i es garanteixin.

Objectius generals

• Fomentar hàbits saludables per tal de promoure la salut sexual en la població de la ciutat de Tarragona

Objectius específics

• Facilitar informació relacionada amb la salut sexual i els drets sexuals i reproductius
• Treballar per a la prevenció de les infeccions de transmissió sexual
• Facilitar l’accés del preservatiu masculí i femení a la població tarragonina, incloent el col·lectiu LGBTQI i el col·lectiu de persones  treballadores del sexe
• Promoure el treball conjunt i comunitari amb altres serveis, institucions i departament de l’administració de manera transversal entre els agents implicats.
• Realitzar campanyes específiques de sensibilització, informació i visibilització relacionada amb la salut sexual
• Realitzar xerrades i formacions a la població
• Afavorir el diagnòstic precoç de cara la infecció del VIH
• Oferir un espai d’assessorament i counselling per a treballar amb els i les usuaris/es aspectes relacionats amb el VIH
• Reduir riscos en les pràctiques sexuals de les persones usuàries

Assexora’Tgn rep suport econòmic per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Tarragona

ASSEXORATEST Servei de la prova ràpida del VIH i la Sífilis

El servei del projecte Assexoratest consisteix en la realització del test ràpid del VIH i la Sífilis, a través del PPAS (Programa de Prevenció i Assistència d la Sida) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La importància en aquest no és només el fet de realitzar la prova del VIH, juntament amb tots els avantatges que això comporta de cara a la  persona usuària, sinó tota la part d’atenció i suport emocional que es du a terme mitjançant la tècnica del counselling. Mitjançant el Determine, el qual és una tira reactiva en la que es fica una gota de sang de la persona sol·licitant del test. Si aquesta no dona reacció, indica que el resultat és negatiu en la presència del VIH. Si la tira reacciona sent positiva, es deriva a la persona usuària del servei al seu hospital de referència (segons empadronament), per tal que des del sistema sanitari li realitzin una analítica complerta per acabar de confirmar el resultat positiu.

Amb cada persona usuària que sol·licita fer-se la prova, s’està una mitja d’una hora i s’intenta aprofundir en les pràctiques de risc de l’usuari, per aconseguir eliminar-les o al menys, reduir els riscos de cara a futures ocasions, independentment del resultat de la tira reactiva.  Així com facilitar un espai de trobada on poder parlar sobre el VIH/sida. La facilitació del espai per a realitzar la prova és facilitat per l'Ajuntament de Tarragona.

Aquest servei és gratuït, confidencial i anònim

Resultats i avaluació del servei 2017

Durant el 2017 s’han realitzat 144 proves del VIH, resultant 139 no reactives i 3 reactives. Els 3 resultats reactius responen a 2 homes  de nacionalitat espanyola i a 1 dona trans*, originària de Brasil. Totes tres persones tenen edats compreses entre els 25 i 49 anys.

De les persones beneficiàries del servei de la prova del VIH, del total de persones,  108 han estat homes, 35 dones i 1 persona trans*.

D’aquests 108 homes, 63 mantenen relacions habituals amb  homes, 26 amb dones i 17 mantenen relacions habituals amb homes i dones indistintament, i 4 d’aquests, són treballadors del sexe.

De les 35 dones totals, 28 mantenen relacions habituals amb homes,4 mantenen relacions habituals amb homes i dones, i 2 no han practicat mai sexe però van mostrar interés en fer-se la prova. De totes elles, hi ha 11 que són treballadores del sexe; i la persona Trans* que es va realitzar la prova manté relacions habituals amb homes i també forma part del col·lectiu de persones TS.

Es pot observar, que durant el 2017 la franja d’edat majoritària de les persones usuàries del Servei de la Prova del VIH és relativament jove entre els 16 i els 30 anys. Un 16’78% de les persones usuàries tenen entre 16 i 20 anys, molts d’aquestes van conèixer el recurs arrel d’activitats preventives al seu centre d’ensenyament o d’estudis, amb un 19,58% persones d’entre 21 i 25 anys, i un 20’98% eren persones entre 26 i 30 anys d’aquesta franja una gran majoria ja s’havia fet la prova amb anterioritat. Seguit amb un empat de 31 a 35 anys i 36 a 40 anys amb un 10’49% de cada bloc. Un 13,29% es troba en una franja d’edat de 41 a 45 anys, seguit i empatats també la franja d’edat de 46-50 anys i més de 50 anys amb un 4’20% cadascuna.

La franja d’edat en la que més nois han sol·licitat la prova durant l’any 2017 ha estat la dels 26 als 30 anys (26) i en la que menys ha estat la de més de 50 anys (3). D’altra banda, en el grup de les noies la franja d’edat més elevada és de les noies més joves entre 16 i 25 anys, moltes d’aquestes és la primera vegada que es realitzen la prova, si que després veiem que en edats més avançades va baixant la assistència de noies usuàries del servei.

El 72,54% de les persones usuàries és de l’Estat Espanyol, el 14,79% prové d’Amèrica Llatina (Argentina, Brasil, Colòmbia, Perú, Bolívia, Guinea Equatorial, República Dominicana, Equador, Paraguai i Veneçuela), un 5,63% prové d’Europa, concretament de França, Rússia, Romania, Ucraïna, Bulgària i Regne Unit, i un altre 5,63% prové del continent africà (7 Marroc i 1 Nigèria). Amb percentatges més baixos, hi ha 1 persona provinent dels Estats Units d’Amèrica.

Un total de 100 persones ja s’havien fet la prova amb anterioritat, 81 homes i 19 dones. Amb aquestes dades podem veure, que els homes tenen més incorporat la dinàmica de fer-se la prova ràpida del VIH i més si afegim en que aquests son Homes que tenen sexe amb altres Homes(HSH). Dels que no s’havien fet la prova amb anterioritat hem pogut comprovar que un nombre elevat eren persones heterosexuals. Sembla que dins del col·lectiu LGTBI està més incorporat el realitzar-se la prova, i són més coneixedors de les pràctiques de risc i dels avenços en matèria de VIH/Sida.

Hem realitzat un total de 100 proves de sífilis, si que la gran majoria de proves de Sífilis, se’ls hi ofereix a la població HSH o a les persones treballadores del sexe comercial. D’aquestes 100 proves de sífilis cap ha estat reactiva.

PRESERVAT Projecte d’Atenció al Col·lectiu de Persones Treballadores del Sexe

El Preservat és un projecte dedicat exclusivament a l’atenció de persones que es dediquen al Treball Sexual. Destaquem la importància d’aquest projecte ja que atén a un col·lectiu invisible en certa manera, discriminat socialment i molt victimitzat i criminalitzat a nivell moral per la societat i per la cultura patriarcal.

El debat sobre el treball sexual és quelcom complex entre el moviment de dones i es divideix de manera especial dins del grup de dones feministes. El treball sexual és una realitat, i per aquest simple motiu, s’ha de treballar de manera acurada, respectuosa i amb una sensibilitat específica. S’hauria d’incloure dins del paraigües dels Drets com a éssers humans on aquests s’enfoquessin en actuacions, tant d’intervenció política , social i legal i que en aquest sentit, ajudarien a millorar les condicions de vida de moltes persones, que en algunes situacions, manquen de protecció vers als drets humans, com per exemple el dret a l’autonomia, a l’elecció ocupacional, a la autodeterminació sexual, a la integritat davant de la violència i l’explotació dels actors de la indústria del sexe. A més d’altres drets com el dret a la salut, a l’educació, a la informació i al treball digne i segur.

Per aquest motiu cal descriure el concepte de treball sexual. Des de fa un temps, s’utilitza la paraula “treball sexual” per a dirigir-se a l’activitat i nombrar a les persones que l’exerceixen, com a persones treballadores del sexe. Aquest concepte serveix per contrarrestar d’alguna manera la forma de conceptualització de la prostitució com a quelcom discriminador, vulnerable i de judici moral vers la dona que l’exerceix. 

L’objectiu principal d’aquest projecte consisteix en la distribució de material preventiu (preservatius masculins i femenins, lubricants…) a treballadors/es del sexe acompanyat sempre d’un assessorament en salut sexual per tal d’incidir en el benestar i l’autocuidatge de la persones treballadora del sexe comercial, de manera gratuïta, anònima i confidencial. A la vegada, també es realitzen diferents tràmits per tal de donar cobertura i oportunitats, diverses a les persones que ho sol·liciten amb especificitat de realitats.

Resultats en atencions a persones treballadores del sexe a l’Espai d’atenció directa

L’Espai d’atenció directa està compartit conjuntament amb el servei SAI Tarragona (Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres) de l’Ajuntament de Tarragona. Aquest espai està ubicat a la Oficina Jove del Tarragonès, els dimecres en format matí.

En relació a aquesta primera gràfica, durant el 2017 s’han atès un total de 70 persones a l’Espai de l’entitat. D’aquest total, 52 foren dones cis, 5 homes cis i 13 persones Trans* (totes elles femenines).

Les edats de les persones usuàri*s del servei, totes elles majors d’edat, són compreses des del 19 anys, la persona més jove que ha vingut a l’entitat, mentre que la persona més adulta és de 53 anys. Com podem veure a la gràfica següent, les edats emprades  entre els 36 i 40 anys, són les més freqüents en relació a les persones que s’apropen al servei presencial a l’hora de buscar material preventiu per treballar com a la vegada aprofitar en fer preguntes relacionades amb les pràctiques de risc, revisions ginecològiques, com també dubtes i preguntes sobre les infeccions de transmissió sexual, el VIH i la Sida.

Segons aquestes dades, la majoria de persones que venen al espai a buscar material preventiu, solen treballar de manera autònoma, ja sigui en  el seu propi habitatge o bé, lloguen una habitació d’un pis aliè al de la seva propietat. Les dones treballadores del sexe ateses al espai físic són mares, amb fills menors a càrrec. Algunes d’elles treballen durant l’horari en el que els seus fills i filles es troben a l’escola.

També, hi ha algunes noies que treballen en pisos amb altres companyes, i són elles mateixes les que venen a buscar el material preventiu tant individual com per a la resta de companyes del mateix pis. D’altres, podríem dir que hi ha un 5% de noies que venen a buscar material per a treballar fora del país, com per exemple a França, Itàlia o Alemanya. Aquestes estades fora del país solen ser d’un mes a tres mesos; ja que els preus dels serveis de treball sexual són més elevats fora del territori català- espanyol, que en el propi país.

Totes aquestes persones treballen en pisos privats, no tenim constància, que les persones que s’apropen al servei treballin en l’àmbit del espai públic (al carrer o a la carretera), com tampoc en clubs nocturns. En quan a les noies que van a treballar a països europeus, algunes d’elles van a fer places a altres pisos o lloguen habitacions d’hotels on hi viuen i treballen a la vegada.

D’altra banda, les persones Trans* que venen a recollir material al espai d’Assexora’Tgn, també treballen de manera autònoma. Aquestes solen treballar en el territori de la Costa Daurada. El perfil de les noies treballadores del sexe Trans*, tenen un perfil més madur, les edats emprades són dels 40 als 60 anys aproximadament. Totes elles verbalitzen que la única sortida laboral que han pogut accedir al llarg de la seva vida, ha estat el treball sexual. Podríem analitzar que totes elles, tant si són nascudes a territori espanyol o fora d’aquest, són víctimes del sistema patriarcal i hetero-normatiu cis, en el quan dificulta i molt la inserció laboral d’aquestes  persones que surten de la norma cultural pel simple fet d’haver realitzat un procés de canvi de gènere (dins de les possibles variabilitats existents).

En quan als nois que  venen a l’espai a buscar material, tenen un perfil d’entre els 25 i 35 anys. Aquests venen de manera autònoma a buscar material preventiu, i treballen al centre de Tarragona.  Els nois treballadors del sexe que atenem a la seu el perfil de clients que reben són homes que practiquen sexe amb altres homes i potser aquests no estan considerats i/o no s’identifiquen com a persones homosexuals. 

La procedència de les persones ateses a l’espai de l’entitat durant el 2017 és la següent:

Com podem veure a la gràfica de dalt, la nacionalitat més freqüència en atencions presencials al propi espai és la nacionalitat brasilenya, seguida de la nacionalitat dominicana i colombiana. Totes aquestes persones són nascudes a zona de sud Amèrica i Amèrica Central i Carib. Aquestes dades podran ser comparades amb la gràfica de dades de les nacionalitats de les noies ateses als pisos privats de treball sexual. Tot i que el seu lloc de naixement sigui internacional per a molts i moltes d’elles, si val a dir que totes aquestes persones estan ben integrades a la societat catalana.

Tot i així, també podem reflexionar que les persones nacionals no solen venir al espai físic; no sabem si és per qüestions d’anonimat, o bé, perquè no solen treballar per compte propi. Aquesta dada de les persones nacionals, es podran comparar amb el registre de les nacionalitats registrades als pisos de treball sexual.

Del total de persones ateses presencialment, un 50% eren persones amb descendència, un 43% no té fill*s, mentre que un 7% no tenim informació sobre aquesta dada al respecte. Aquesta gràfica es pot comparar amb el gràfic de les edats de les persones usuàries; ja que les edats més freqüents registrades al servei en matèria d’atenció directa al espai de l’entitat és la franja d’edat dels 30 als 40 anys, podria comparar-se amb els 50% d’aquestes persones que tenen fill*s.

En quan al material preventiu (preservatius nature, preservatius XL, preservatius extra fort i lubrificants) facilitat des de l’espai físic, aquests han estat els resultats anuals de facilitació de preservatius i lubrificants recollits per les pròpies persones treballadores del sexe. Aquest material és facilitat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Realitzant una comparativa amb les dades del 2016, durant aquest any s’han atés a 14 persones més que l’any anterior, a la vegada que s’han distribuït 1.031 preservatius i 23 lubrificants més en relació a l’any passat. Valorem de manera molt positiva els resultats d’aquest 2017.

Dades i Resultats d'atencions als Pisos de Treball Sexual

En aquest cas, solament parlem de dones i noies treballadores del sexe donat que en els pisos on atén l’equip d’Assexora’Tgn, exclusivament treballen persones amb aquesta identitat de gènere. Alguna vegada se’ls ha preguntat a elles mateixes si hi havia companyes Trans* o homes, i en relació a les persones Trans* femenines, les pròpies dones comenten que si comparteixen espais de treball amb elles, són les persones Trans* les que més treballen, deixant en un segon pla a la dona amb genitals femenins biològics. Donat al negoci, no els interessa compartir espais de treball, des de la perspectiva econòmica, amb persones Trans* femenines.

En quan a les dades recollides durant aquest 2017 en el pisos de treball sexual, els resultats són els següents:

• Número visites realitzades als pisos: 60 visites
• Número de persones ateses als pisos: 290 persones ateses

En quan a les edats registrades a les dones treballadore del sexe a pisos són:

Com podem veure a la gràfica, les edats més comuns en aquest any són dels 21 als 40 anys. Les diferències entre unes edats i altres són molt mínimes, però si comparem aquestes dades amb les dades registrades en quan a edat de les persones que venen al espai de la entitat, podem veure que les dones es senten més apoderades per a treballar per a elles mateixes i apropar-se als serveis, tenen un perfil de edat dels 35 als 45, mentre que als pisos de treball sexual la edat es redueix dels 20 als 40 anys. Observem i valorem quelcom positiu el fet que no s’hagi registrat mai una persona/dona menor de edat,  com també el perfil de noies joves en edats dels 18 als 20 és una fet minoritari en aquest any. També en quan a edats més madures, es pot veure que tampoc hi ha massa influència d’aquestes.

En relació a les nacionalitats registrades, veure la gràfica:

Com podem observar, les nacionalitats més registrades en aquest 2017 han estat de persones sud americanes. Les dues nacionalitats més imperants són la colombiana i les dones dominicanes, en tercera posició les dones d’origen brasileny, mentre que en quarta posició i en molt poc marge de  diferència trobem dones de nacionalitat espanyola.

En quan a la situació de maternitat de les dones treballadores del sexe a pisos privats de treball sexual, aquestes són les dades registrades durant el 2017:

En aquesta gràfica podem veure que les dones treballadores del sexe en espais privats hi ha més de la meitat, exactament un 65% d’elles estan en situació de maternitat; mentre que hi ha un 30% que no ho són, i un 5% que no tenim dades sobre aquesta realitat. Les edats més freqüents relacionades amb la maternitat i el treball sexual són les impreses entre els 20 i 40 anys (edats registrades a la gràfica “Edats de les dones treballadores del sexe en pisos de treball sexual”). Sent presents amb la realitat, ens hem trobat amb persones que no els hi venia de gust poder facilitar certa informació, com per exemple el fet de si són mares o no. Aquesta reticència la relacionem amb la possible por o possibles visió de conseqüències negatives relacionades amb l’estigma i prejudicis del treball sexual realitzat per dones amb fills/es a càrrec.



Durant aquests últims 4 anys podem analitzar observant la gràfica de dalt, on mostra que s’ha disminuït la dispensació de material preventiu en quan a la intervenció a pisos d’àmbit privat de treball sexual. Tot i que a primera vista semblin dades negatives, no ho són realment, ja que la reflexió i les observacions realitzades en l’àmbit qualitatiu ens fa reflexionar que les dones fan un molt bon ús del material facilitat de manera gratuïta per Assexora’Tgn, i que en el cas que en necessitin de manera àgil contacten amb la entitat per a passar a buscar per l’espai propi o si l’equip del Preservat es pot apropar a facilitar-ne.

Resultats finals 2017 Preservat

En aquest 2017, s'ha facilitat un total de 20.401 preservatius al col·lectiu de persones treballadores del sexe. Un dels propòsits per al 2018 és crear nous contactes i nous pisos per tal de donar més cobertura assistencial i preventiva  a persones treballadores del sexe com en ser referents en la ciutat de Tarragona en quan a l’atenció del col·lectiu de persones que es dediquen al treball sexual. 

Targes sanitàries individuals per al Col·lectiu de Persones Treballadores del sexe i persones VIH positives

Durant aquest any 2017 s’han sol·licitat un total de 10 targes sanitàries individuals. Des de l’entitat, aquest és el quart any que es realitza aquest servei, fent un total  de 73 tramitacions realitzades de 2012 a 2017. Cal dir que aquest servei es facilitat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, dins del programa PPAS (Programa de Prevenció i Assistència de la Sida). 


Derivacions a serveis d’atenció Específica del Territori

Derivació hospitalària per sol·licitud de Profilaxis Post Exposició, s’han dut a terme 0 derivacions durant aquest 2017. La PPE és un tractament que pot prevenir la infecció per VIH desprès de l’estrada del virus a l’organisme. La màxima eficàcia s’aconsegueix iniciant el tractament durant les primeres sis hores desprès de la relació de risc.


Derivacions ASSIR- ICS Camp de Tarragona

En quan a derivacions per atenció ginecològica al servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) a principis d’any, l’equip d’Assexora’Tgn juntament amb l'equip de la Unitat Mòbil de Creu Roja es va realitzar una reunió de coordinació amb ASSIR Tarragona per tal de crear un protocol d’atenció a les dones treballadores del sexe ja que totes dues entitats són les referents al territori en quan a l’atenció del col·lectiu de persones treballadores del sexe en l’àmbit de la prevenció ITS i VIH, i en d’altres, però en especial incidència en aquest. Valorem de manera molt positiva el poder treballar en xarxa amb altres serveis i entitats del territori per tal de donar major cobertura a les persones usuàries com per a arribar més i millor en promoció i prevenció de la salut sexual. Durant aquest any 2017 s’han dut a terme 13 derivacions al servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva ubicat al carrer Jaume I, 29 de Tarragona. D’aquestes 13 derivacions, 3 foren per a Interrupció Voluntària del Embaràs (IVE) i les deu restants per control de ginecologia. La coordinació amb l’equip ASSIR és molt notable, per aquest motiu s’han derivat més d’una desena de dones. 

GRUP DE SUPORT EMOCIONAL A PERSONES VIH +

Des de la entitat, una de les tasques que es realitza és la de donar suport a les persones VIH+, per aquest motiu,  l’any passat es va crear un servei de suport emocional, amb el suport professional i tècnic de l’entitat Creación Positiva de Barcelona. Creación Positiva, ONG creada l’any 2001 a Barcelona, treballa per donar atenció integral a les persones afectades pel VIH i altres infeccions de transmissió sexual des de la perspectiva de gènere, sent la promoció de la salut i la defensa dels drets humans els eixos de l’entitat. Arrel de conèixer la realitat de les persones positives mitjançant el servei de la prova ràpida en el Projecte Assexoratest, aquestes persones que viuen amb el VIH reclamaven un espai de trobada on poder parlar i compartir sobre la seva realitat en relació al virus, per això de la creació d’aquest nou projecte. 

Durant aquest 2017 s'han realitzat 3 grups, amb temporalitat d'una sessió per setmana durant 8 setmanes consecutives. Han participat un total de 18 persones aproximadament. 

BLOG ASSEXORA’TGN

El Blog d’Assexora’Tgn pretén crear un teixit comunitari transversal mitjançant articles, amb informacions i opinions generades per diferents persones que d’alguna manera envolten l’associació.

Els dos objectius que plantegem amb aquesta acció, són:

⦁ Generar i visibilitzar continguts variats i de qualitat sobre salut sexual, de forma regular, escrits per persones i/o professionals de referència en diferents especialitats.

⦁ Promocionar i donar a conèixer la pròpia entitat.

El projecte es va iniciar al setembre del 2016, i s’estableix una publicació cada quinze dies. Al 2016 es van publicar 9 post; durant aquest any 2017 es van publicar 16 articles, amb un total de 12.046 visites registrades

REUNIONS DE COORDINACIÓ I GRUPS DE TREBALL

Grup de Treball de Salut Sexual i Sida de Tarragona

El Grup de Treball de Salut Sexual i Sida de Tarragona està format per diferents professionals relacionats amb la salut sexual i el VIH de la ciutat de Tarragona. 

La gestió i coordinació del grup de treball de Salut Sexual i VIH/sida de Tarragona està realitzada per Assexora’Tgn (Associació comunitària de salut sexual del Camp de Tarragona), el grup neix gairebé en paral·lel amb la entitat, per la necessitat de conèixer els recursos existents a la ciutat, coordinar esforços i realitzar accions al municipi entorn la prevenció del VIH/sida i altres ITS així com promocionar la salut sexual. 

El grup de Treball porta uns 6 anys en actiu, i al llarg del temps cada cop s’han anat incorporant més membres a la taula. El suport per poder gestionar el grup el rebem des del Ajuntament de Tarragona, més concretament des de la Regidoria de Polítiques per la Igualtat.

El grup de Treball el formen: 

CAIS Creu Roja, Creu Roja Joventut, Assexora’Tgn, Col·lectiu H2o,  Hospital Universitari Joan XXIII, Hospital Sant Pau i Santa Tecla, ASSIR-ICS Tarragona-Valls, CAS Drogodependències Tarragona, Col·legi de Farmacèutics de la Província de Tarragona, Col·legi d’Infermeria de Tarragona, Oficina Jove del Tarragonès, Servei de Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament de Tarragona,  Agència de la Salut Pública de Catalunya, Programa Salut i Escola, Departament de Joventut, Salut i Polítiques d’Igualtat del Ajuntament de Tarragona, Pla Local d’Inclusió i Cohesió Social, i Gestió i Prestació de Serveis de la Salut.

Accions realitzades des del Grup de Treball de Salut sexual i VIH/sida en relació al dia mundial de la Sida 2017:

Dilluns 27 de novembre a les 11.30h: Participació al Programa de Ràdio “TarragonaSaludable” de Tarragona Ràdio.

Dijous 30 de novembre a les 12h: Roda de Premsa al Col·legi Oficial de Farmàcia de Tarragona on es presentaran les dades sobre VIH/Sida i Salut Sexual referents al 2016.

Divendres 1 de desembre de 8’30h a 14h: Al Centre Cívic de Bonavista, conjuntament amb el Grup de Treball de Salut Sexual i Sida de Tarragona i  l’ABS de Bonavista, es realitzarà una jornada formativa per als i les alumnes de 4t ESO dels  IES Collblanc i Col·legi Joan XXIII  sobre VIH/Sida i Salut Sexual amb el lema “UN GRAN SALT CAP A LA FI DE LA SIDA”. Amb una participació de 180 alumnes.

Divendres 1 de desembre: Il·luminació vermella a la façana de l’Ajuntament de Tarragona

Divendres 1 de desembre 00h a 3h: Intervenció nocturna Komando Nits Q a tots els locals d’oci nocturs de la ciutat, on repartiran el Kid del Plaer.

Durant la setmana del 27 de novembre al 4 de desembre: exposició de cartelleria sobre VIH Sida a la Oficina Jove del Tarragonès (Plaça Imperial Tarraco, 1 – Antiga Facultat de Lletres)

Grup de Treball Sexual i Sida del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Aquest és el cinquè any en que Assexora’Tgn intervé al grup de Treball Sexual i Sida del  Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona,  duent a terme una reunió per trimestre. En aquestes reunions trimestrals ens ajuden a una major coordinació entre serveis a nivell català, posada en comú en la manera a treballar i compartir informacions i realitats diverses en el territori, a part de tota la gestió sobre les tramitacions de targes sanitàrie a les persones del col·lectiu. 

En aquest grup de treball formen part les següents entitats del territori català:

ABITS, Àmbit Prevenció, APIP, Genera, Metges del Món, Stop Sida, Actua Vallès,  Programa Carretera, ACAS, Dona x Dona, Associació AntiSida Lleida, Fundació Mercè Fontanilles, Associació La Llum del Bages, Actuavallès, Fundació Dr. Ferran, Creu Roja Tarragona i Assexora’Tgn.

Comitè 1r de Desembre (Plataforma Unitària d’ONG’s VIH/Sida de Catalunya)

És una organització no governamental constituïda l’any 1998 com a plataforma d’ONG que treballen per a donar resposta al VIH/Sida a Catalunya, erradicar l’estigma i la discriminació de les persones que viuen amb VIH i incidir en les polítiques autonòmiques i estatals per a promoure canvis socials, legals i administratius que contribuint en la millora de les condicions de vida de les persones amb VIH/Sida i garantir els drets sexuals i reproductius. 

Forma part de la Plataforma les següents entitats: 

ABS (Associació de Benestar i Desenvolupament), ACAS (Associació Comunitària Anti-Sida de Girona), ACASC (Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya), Actua Vallès, Àmbit Prevenció, APFCiF (Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears), ARA (Associació de Serveis i Formació Socioeducativa), Assexora’TGN, Associació Antisida de Lleida, Associació CEPS (Associació per a la Prevenció i Promoció de la Salut), Creación Positiva (Associació per a persones amb VIH des de la perspectiva de gènere), FAiE (Fundació Acollida i Esperança), FAS (Fundació Autònoma Solidària), FSiC (Fundació Salut i Comunitat), Fundació Sida i Societat, Fundación Lucía para el SIDA Pediátrico, Gais Positius, gTt-VIH (Grupo de Trabajo sobre Tratamientos del VIH), JIS (Associació Joves per la Igualtat i la Solidaritat), Metges del Món, Planeta Salud, SIDA STUDI, Stop Sida, VIH-DA Associació

JOVES PROMOTOR*S DE SALUT

 

Dissabte , 1 de juliol, de les 19.30 h a les 22.00 h, l’Espai Jove La Palmera va acullir la 3a edició de la Batecada, el despertar de l'Estiu Tarragonajove. L’entrada fou gratuïta i oberta a tots els públics.

En aquesta edició, es van  proposar tallers i dinàmiques de caire lúdic amb l’objectiu de promoure i sensibilitzar sobre els drets fonamentals que cal preservar davant les discriminacions per raó d’orientació sexual i identitat de gènere en general. La jornada va tenir un clar component reivindicatiu i conscienciador per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

A la Batecada també van actuar la Jazz Orquestra de l’Institut d’Altafulla, formada per alumnes del centre, que versionaven temes coneguts, i el jove grup local Key Breakers. Entre les dues actuacions musicals va tenir lloc la lectura del manifest en defensa dels drets sexuals, impulsat pel moviment LGBTI. Aquesta festa és una iniciativa del grup Joves Promotors de Salut i l’Espai Jove de Salut –Joventut i Prevenció de les Addiccions de l’Ajuntament–, H2O i Assexora'Tgn.

Equip Assexora'TGN

 
L'Equip Assexora'Tgn està format per tres persones: pel Lluís Romero Puigdengoles, Màster en Sexologia i Teràpia de Parella, mediador per al recolzament de persones VIH i Treballador Social; per la Clàudia Viñals Hurtado, és Treballadora Social i Animadora Sociocultural i per Alba Zamora González, és Educadora Social i Animadora Sociocultural. A part, tots tres formen la junta d'Assexora'Tgn.