Per quart anys consecutiu i a poques setmanes de presentar el tercer informe del projecte, l'Observatori Noctambul@s es posa en marxa per seguir observant la relació entre el trident oci nocturn, drogues i violència sexual. En aquest article valorem la reflexió sobre les formes de consum de les dones joves i la seva percepció de la igualtat de gèneres en els contextos d'oci nocturn.
En el debat sobre el paper de les drogues en les violències sexuals se sumen també els diversos discursos que tracten d'interpretar els canvis en les pautes de consum de les dones joves. Sembla evident que aquestes pautes s'han masculinitzat, les dones consumeixen tant com els homes quan surten a divertir-se. Ara bé, sovint es confon aquesta realitat amb què aquests espais s'hagin convertit en igualitaris de sobte. L'augment del consum de les dones no està relacionat amb un canvi en les relacions entre homes i dones sinó amb un model d'èxit social al que les dones també volen accedir. Quan observem des d'una perspectiva feminista els discursos de la gent jove que participa en l'Observatori en relació a les formes de consum de les dones joves i la seva relació amb el risc de ser agredides sexualment destaquen dues idees que val la pena ressaltar.
En primer lloc es justifica la violència sexual en els contextos d'oci nocturn a causa de l'actitud de "les noies d'avui dia", sembla que les noies que es diverteixen com els nois han d'assumir i encaixar els riscos de ser agredides, que la seva actitud és extrema i per tant s’han d'atendre a conseqüències extremes, o fins i tot que donat com moltes noies es diverteixen, es vesteixen i ballen en les festes, no és d'estranyar que siguin agredides. És a dir que es penalitza a les noies per tenir conductes que no els pertoquen, el que ens indica que l'igual consum de substàncies no està relacionat amb la igualtat de gènere en les relacions socials de l'oci nocturn i que se situa la responsabilitat de la violència en les noies que van massa al límit.
En segon lloc, és també clau conèixer els discursos que les noies joves sostenen en relació a la igualtat de gènere en aquests contextos. En aquest cas, observem que el plantejament del miratge de la igualtat segueix tenint un important protagonisme. Moltes noies interpreten la pregunten sobre la igualtat en clau de poder i submissió, és a dir que a la pregunta del sexisme en l'oci nocturn sovint responen destacant que elles són tan lliures com els nois, que es diverteixen com volen i que ningú ho pot impedir. Com si insinuar que hi ha desigualtat en les festes volgués dir que les noies que allí es troben són submises, i com si no fos possible sentir-se lliures i desitjar divertir-se en un context de desigualtat de gènere preocupant.
No és d'estranyar que en un context en què s'atribueix la responsabilitat de la violència a les dones, aquestes se sentin interpel·lades quan es parla de sexisme com si fos una acusació cap a elles, i per tant mereixés una resposta defensiva. En aquest sentit, aquests discursos ens donen claus sobre com abordar les campanyes de prevenció de la violència sexual en aquests contextos i replantejar l'enfocament de la lluita contra el sexisme en els espais d'oci nocturn (per exemple, abordant la responsabilitat col·lectives a l'hora de eradicar aquestes violències). Potser sigui interessant reprendre aquesta idea de llibertat que elles defensen i posar en valor els injustos riscos que es deriven del seu comportament, riscos dels que no són responsables, però possiblement dels que si seran víctimes.
Aquesta reflexió no pretén ser un nou intent d'enfocar la prevenció de la violència sexual des de la modificació del comportament de les noies. Sens dubte, el pes d'aquests discursos preventius ha de redirigir-se urgentment cap els nois joves. El que volem és reflexionar críticament en torn la idea de que "les dones consumeixen com els homes el que demostra que ja són iguals" i el pes que estan cobrant aquests discursos en molts contextos, fins i tot en l'àmbit de la prevenció de drogues en els contextos d'oci nocturn.
Miquel Missé
Observatori qualitatiu sobre la relació entre el consum de drogues i abusos sexuals en contexts d'oci nocturn
Miquel Missé, és Sociòleg i Coordinador del tercer informe anual de l'Observatori Noctabul@s
No hay comentarios:
Publicar un comentario