Uni4Freedom. Trencar el silenci contra la violència LGBTIQ+ a les universitats

La violència envers el col·lectiu LGBTIQ+ és una realitat present arreu del món, sovint silenciada i invisibilitzada. Diversos estudis realitzats als EUA indiquen que quasi la totalitat de l’alumnat LGTBIQ (98.1%) ha patit agressions verbals referents a la seva orientació sexual i al voltant del 60% ha patit assetjament sexual a l’escola1. Aquesta situació pot comportar greus conseqüències en la salut física i mental de les víctimes que poden manifestar-se de formes diverses, des de dolors freqüents a depressions i suïcidis. Un estudi dut a terme en el context nord-americà (Woodford et al., 2014), reporta que el nivell d’ansietat de l’alumnat universitari LGBT és 1.57 vegades superior al dels seus companys/es heterosexuals, tot i que no hagin experimentat en primera persona les situacions de discriminació i violència. Aquest estudi aporta que el fet de presenciar, conèixer i identificar situacions de violència, assetjament i discriminació envers altres membres del col·lectiu, incrementa la sensació de por i hostilitat al campus universitari i augmenta els nivells d’ansietat i estrès, fet que deriva en un major risc de patir una depressió i altres problemes mentals. Les conseqüències d’aquesta situació de violència repercuteixen també en el rendiment educatiu de l’alumnat i en les seves relacions socials, condicionant el seu èxit acadèmic i les expectatives de futur i afavorint la invisibilització del col·lectiu i la sensació d’aïllament del jovent LGBTIQ+.

Partint d’aquesta realitat i amb l’objectiu de donar resposta a aquesta problemàtica social i contribuir a transformar les institucions educatives, el projecte Uni4Freedom. Violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes sorgeix amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’estudiants i professorat universitaris , trencant el silenci que existeix en relació a les situacions de violència i discriminació que pateixen el col·lectiu LGBTIQ+.

Aquest projecte, encapçalat pel Dr. Oriol Rios del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili i finançat per l’Obra Social de la Caixa amb la col·laboració de l’ACUP, forma part dels 3 projectes seleccionats en la categoria de Violència de Gènere, una de les més competitives de la convocatòria Recercaixa 2017 en la que es van presentar 33 projectes.

Les línies de treball d’aquest projecte aniran encarades a identificar la presència i magnitud de les violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes, per mitjà de qüestionaris, entrevistes i Uni4FreedomLABS adreçats al conjunt de la comunitat universitària. Els resultats que es desprenguin d’aquest treball de camp permetran a Uni4Freedom proporcionar orientacions per al disseny i l’elaboració de protocols de no- discriminació basats en actuacions d’èxit a nivell internacional que hagin generat un impacte positiu en la prevenció de la violència envers el col·lectiu LGBTIQ+. D’ aquesta manera es pretén enfortir i avançar en concordança amb l’aplicació de la Llei 11/2014 del 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

Per assolir aquests objectius compten amb un equip interdisciplinar format per 16 investigadors/es de 11 universitats nacionals i internacionals, així com membres d’entitats i moviments socials. El diàleg igualitari entre la comunitat investigadora i membres del propi col·lectiu i de la comunitat universitària al llarg de totes les fases del projecte, no només possibilitarà l’assoliment dels objectius proposats sinó que incrementarà l’impacte social del projecte, proporcionant evidències científiques al conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera, el projecte contribuirà a millorar tant la qualitat de vida de l’alumnat LGBTIQ+ com la qualitat de l’educació superior a Catalunya, permetent la creació d’espais lliures de tota violència. Contribucions com les esperades amb aquest projecte són especialment rellevants, tenint en compte la gran incidència d’aquesta problemàtica a les nostres universitats i l’escassa recerca realitzada al voltant de la violència que hi té lloc per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. En aquest sentit, Uni4Freedom esdevindrà un projecte pioner en la identificació d’aquestes violències i permetrà establir les bases i les futures línies de treball per erradicar la violència envers el col·lectiu LGBTIQ+ i transformar les universitats en espais lliures i segurs per a tothom.

Dr. Oriol Rios i Marta Font

Oriol Rios

El Dr. Oriol Ríos és professor a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en qualitat de professor agregat dins del grup de recerca MEDIS- Metodologia de la Recerca Educativa amb Impacte Social. En la seva extensa trajectòria destaca la seva implicació en projectes competitius com SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (2015-2017) i en el projecte I+D+i del Ministeri de Competitivitat del Govern Espanyol Impacto de los actos comunicativos en la construcción de nuevas masculinidades (2010-2012). A més, va col·laborar al primer projecte de recerca sobre violència de gènere a les universitats españoles: Violencia de género en las universidades españolas, 2006-2008. Dr. Ríos ha desenvolupat una destacable perspectiva internacional de la seva recerca a través d’estades a algunes de les universitats més prestigioses del món com per exemple, Stanford University (2016) i la University of Wisconsin-Madison (2009) als EUA; Queensland University of Technology (2016) a Austràlia o University of Edinburgh (2014) al Regne Unit. Cal destacar també que és l'actual editor de la revista: Masculinities and Social Change (MSC), indexada en SCOPUS i ESCI de Thomson and Reuters. En l'actualitat MSC és la única revista en l'àmbit dirigida per un investigador europeu.

Marta Font

La Marta Font és graduada en Enginyeria Química i estudiant de 4t del Grau d’Educació Infantil a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Ha col·laborat en la recerca en el projecte SALEACOM. Overcoming Inequalities in Schools and Leaning Communities: Innovative Education for a New Century (2015-2017) i actualment col·labora en la investigació en el projecte Uni4Freedom. Violències per raó d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere a les universitats catalanes.

El 21 de febrer de 1913 Bloch crea la primera societat de sexologia

Antecedents històrics sobre la sexologia:

En l'antiga Grècia el metge Hipòcrates i els filòsofs Plató i Aristòtil van investigar i van oferir les primeres teories sobre la sexualitat, abordant temis temes com a disfuncions, reproducció i contracepció, avortament i ètica sexual.

Per la seva part els metges romans Sorano i Galeno van fomentar el coneixement sexual avançat i sistematitzat, incitant al seu torn a erudits islàmics a dedicar molta atenció a les preguntes sexuals. Els manuscrits islàmics, traduïts i introduïts a l'Europa medieval, juntament amb les reedicions dels grecs i els romans és convertien en els textos de referència per a les noves escoles mèdiques dels segles XVI, XVII i XVIII. Termes com les trompes de Fal·lopi, fol·licles de Graaf i glàndules de Cowper són el producte de la recerca anatòmica d'aquests segles.

El concepte de sexualitat apareix en el segle dinovè sorgit de les preocupacions i debats sobre superpoblació, psicopatia sexual, degeneració i ètica sexual. A través de la recerca biològica, mèdica, històrica, i antropològica de von Baer, Darwin, Mendel, Kaan, Morilla, Magnan, Charcot, Westphal, Burton, Morgan, Mantegazza, Westermarck, Krafft, Ebing, Schrenck, Notzing, i uns altres, les fundacions de la recerca del sexe van culminar la seva maduresa i modernització.

Iconogràfica i sexualitat a l'antiga Grècia

A la fi del segle dinou i principis del segle vint els treballs de recerca de problemes sexuals de Havelock Ellis, Sigmund Freud, i Iwan Bloch van establir les bases de la sexologia moderna.

El veritable pare de la sexologia moderna va ser el dermatòleg berlinès Iwan Bloch (1872-1922), qui va encunyar el nou terme "Sexualwissenschaft" que primerament va ser traduït com a "ciència sexual" i posteriorment com a sexologia. Bloch era un home molt erudit, que parlava diversos idiomes i la biblioteca personal dels quals tenia més de 40.000 volums. El seu estudi "La vida sexual del nostre temps i al 1907 Bloch ofereix la següent declaració programàtica:"L'autor del present treball està convençut que la pura consideració mèdica de la vida sexual, a pesar que ha de constituir sempre el nucli de la ciència sexual, és incapaç de donar una resposta justa a les múltiples relacions entre la sexualitat i els altres aspectes de la vida humana.
Per a fer justícia a l'amor en la vida de les persones i de la societat i en relació amb l'evolució de la civilització humana aquesta particular branca del saber ha de ser tractada com una part de la "ciència general de la humanitat," que està constituïda per una unió de la resta de les ciències -- de la biologia general, de l'antropologia i de l'etnologia, de la filosofia i de la psicologia, de la història de la literatura, i de la història sencera de la civilització".

El 21 de febrer de 1913 Bloch va crear la primera societat de sexologia, la "Arztliche Gesellschaft fur Sexualwissenschaft und Eugenik" societat oberta a membres no-mèdics però amb credencials acadèmiques.

Iwan Bloch

En 1919 Hirschfeld fongui a Berlín el primer institut de sexologia del món amb una biblioteca de 20.000 volums, 35.000 fotografies i una extensa col·lecció d'objectes i obres d'art. En 1921 Hirschfeld, organitza el primer congrés de sexologia de la història, un congrés de 6 dies a què acudeixen científics del món sencer, dividint en quatre àrees: Endocrinologia Sexual, Sexe i Lleis, Control de la Natalitat i Educació Sexual.
Albert Moll, company i rival de Hirschfeld va criticar el congrés com purament propagandístic i cinc anys més tard organitza a Berlín el primer congrés "purament científic" sota el nom de "Congrés Internacional per a la Recerca Sexual". En 1933 l'institut de sexologia de Hirschfeld va ser saquejat pels nazis i els seus documents van ser cremats públicament.

Acabada la Segona Guerra Mundial i la sexologia experimenta un ressorgiment als Estats Units gràcies als esforços d'Alfred C. Kinsey, culminats en els denominats "informes Kinsey", "La conducta sexual en l'home" de 1948 i "La conducta sexual en la dona" de 1953. Kinsey va significar un nou avanç en la recerca sexual no-mèdica.

Ja avançat el segle XX, el mèdic ginecòleg William H. Masters i Virginia Johnson van contribuir definitivament als avanços en sexologia amb els seus estudis "Resposta sexual humana" de 1966 i "Inadequació sexual humana" en 1970, publicacions que constitueixen la base de la teràpia sexual moderna.

Equip d'Assexora't

14 de Febrer, dia europeu de la Salut Sexual

L'objectiu de la celebració d'aquest dia és el de conscienciar i sensibilitzar de la necessitat de mantenir uns hàbits sexuals saludables.

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), podríem definir la salut sexual com l'estat físic, mental, social i emocional relacionat amb la sexualitat.

Per tant, la salut sexual consisteix, no tan sols a no estar malalt i a no patir alguna disfunció, sinó que també consisteix en la integració dels elements somàtics, emocionals, intel·lectuals i socials de l'ésser sexual per mitjans que siguin positivament enriquidors i que potenciïn la personalitat, la comunicació, l'afectivitat i l'amor. I que ha de permetre viure la sexualitat d'una manera integral, autònoma, igualitària, satisfactòria i respectuosa, amb la garantia dels drets sexuals i reproductius.
El terme de sexualitat està influenciat per factors culturals, religiosos i socials, entre més. La sexualitat és un aspecte central de l'ésser humà, que ens acompanya al llarg de tota la vida, des de que naixem fins que ens morim, i s'expressa tant en l'àmbit dels sentiments i les emocions com en el del comportament, i que inclou sexe, gènere, identitats i rols, orientació sexual, erotisme, plaer, intimitat i reproducció.

És per això, que la sexualitat s'ha de viure positivament i se situa com un element rellevant en la valoració de la qualitat de vida de les persones i que contribueix a generar una vivència de benestar, personal i relacional.

Una bona educació envers la salut sexual beneficia a l'ésser humà tant física com mentalment, per la qual cosa hem de seguir amb l'esforç que aquest tema sigui parlat d'una manera natural i saludable en les nostres converses quotidianes, tant en la dels joves com en les dels adults.

Alguns consells envers la salut sexual:

Trobem un punt clau l’inteligència emocional envers la salut sexual.
La intel·ligència emocional podria definir-se com la capacitat d'entendre les emocions pròpies i les alienes. Així es poden gestionar de forma saludable els impulsos i desenvolupar habilitats socials per a relacionar-nos amb altres persones. Això inclou les relacions afectives i les relacions sexuals. També potenciarà el fet de tenir més xarxes socials i una major motivació laboral, perquè es maneja millor l'estrès i la frustració.
Quant a la sexualitat, conèixer les nostres emocions i la de l'altra persona ens ajuda a realitzar pràctiques sexuals consensuades, que ens donin plaer a les persones involucrades.
També influeix a saber gestionar millor els conflictes quan aquests es produeixen. Podrem dir que no amb assertivitat al que no volem, demanar el que ens agrada, etc.
 

Vinga va que ens enrotllem, les recomanacions:

Fer exercici amb regularitat.
Al practicar exercici experimentarem una millora emocional i, aquest estat de benestar i satisfacció, segurament augmentarà la libido. A més, l'exercici regular millorarà la condició física, la qual cosa ajuda a gaudir més en el llit".

Deixar el tabac.
Perjudici del consum de tabac en la funció erèctil. "El tabac afecta els fluxos sanguinis del penis, avançant l'envelliment prematur de les seves artèries".

No realitzar pràctiques de risc.
Una bona salut sexual depèn de múltiples factors. "Entre els més importants està l'ús de mètodes anticonceptius, els quals ajuden a prevenir infeccions de transmissió sexual (ITS) i embarassos no planificats".

Recordem que l'únic mitjà que prevé les ITS és el preservatiu.

Practicar tècniques d'autocontrol emocional.
L'estrès sol produir una disminució del desig sexual en reduir el nivell de testosterona en sang. En aquests casos, "la pràctica regular de la respiració, la relaxació muscular i el mindfulness o la meditació poden ajudar a regular les emocions".

Evitar relacions tòxiques
També en el pla emocional, cal evitar les relacions tòxiques. "Tota relació de parella ha de ser una relació entre iguals, consentida per totes dues parts, sense pressió, xantatge o violència".

Millorar la informació sexual
És molt important estar al corrent de les pràctiques de risc i els mètodes al nostre abast per a evitar aquests regs. Conèixer què és una relació i saber on acudir quan sorgeix algun problema.

Conèixer-se
Hem de conèixer-nos com a éssers sexuats, conèixer el nostre cos, aprendre a voler-nos, valorar-nos, agradar-nos, i saber expressar la nostra eròtica de manera que siguem felices, acceptant totes les nostres peculiaritats.

Comunicar-se
Una major comunicació és igual a un menor risc de malentesos en el terreny sexual i major probabilitat de millorar la qualitat de la trobada eròtica.

Equip d'Assexora't

 

Dia contra la mutilació genital femenina

La mutilació genital femenina és un conjunt de procediments que consisteixen en alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes.
Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació contra dones i nenes. Aquesta pràctica viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Entre les seves complicacions immediates es troben el dolor intens, xoc, hemorràgia, tètanus, sèpsia, retenció d'orina, nafres obertes a la regió genital i lesions dels teixits genitals veïns.



Les conseqüències a llarg termini poden consistir en:

• Infeccions vesicals i urinàries recurrents;
• Quistos.
• Esterilitat.
• Augment del risc de complicacions del part i mort del nounat.
• Necessitat de noves intervencions quirúrgiques, per exemple quan el procediment de segellat o estrenyiment de l'obertura vaginal (tipus 3 esmentat anteriorment) s'ha de corregir quirúrgicament per a permetre les relacions sexuals i el part. A vegades es torna a tancar novament, fins i tot després d'haver donat a llum, amb el que la dona es veu sotmesa a obertures i tancaments successius, augmentant-se els riscos immediats i a llarg termini.

Encara que la pràctica de l'ablació no pot justificar-se amb raons mèdiques, en molts països l'executa professionals de la medicina i cada vegada de forma més assídua, la qual cosa constitueix una amenaça per a eradicar el problema. Un estudi recent mostra que el 18% de les mutilacions en les nenes i les dones han estat practicades per professionals de la salut i en alguns països aquest percentatge aconsegueix el 74 per cent.
Aquesta pràctica es concentra en 29 països d'Àfrica i d'Orient Mitjà, no obstant això es tracta d'un problema universal i és una pràctica comuna en alguns països asiàtics com l'Índia, Indonèsia, l'Iraq i Pakistan, així com entre algunes comunitats indígenes de Llatinoamèrica, com la de Emberá a Colòmbia. Així mateix, persisteix en les poblacions emigrants que viuen a Europa Occidental, a Nord Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Al juliol de 2018, el Secretari General va realitzar l'informe "Intensificació dels esforços mundials per a l'eliminació de la mutilació genital femenina", on s’indica que els esforços per a acabar amb aquesta pràctica han de dirigir-se als grups de dones i nenes que corren major risc, en particular les que sofreixen formes múltiples de discriminació, com les dones refugiades i immigrants, les dones que viuen en comunitats rurals i remotes i les nenes petites, amb l'objectiu de no deixar a ningú enrere. De la mateixa manera, els principis de la universalitat i el respecte dels drets humans sobre els quals se sustenta l'Agenda 2030 exigeixen que les parts interessades facin front a aquesta pràctica, independentment de les circumstàncies individuals, les normes culturals i socials imperants, o el país d'origen o destinació.

La celebració d'aquest Dia també forma part de la Iniciativa Spotlight, un projecte conjunt de les Nacions Unides i la Unió Europea per a eliminar totes les formes de violència contra les dones i la nenes. En concret, s'ocupa de la violència sexual i de gènere, que inclou la mutilació genital femenina, a l'Àfrica subsahariana.
Si et trobes a Nova York entre el 6 de febrer i el 25 de març, pots visitar l'exposició "68 milions de nenes en perill" en la Seu de l'ONU. L'exposició celebra els assoliments aconseguits en les últimes dècades en la lluita mundial per a acabar amb la mutilació genital femenina. Organitzada pel Fons de Població #Dysturb (comunitat de periodistes que publiquen als carrers), vol conscienciar sobre la necessitat d'acabar amb aquesta pràctica.

Què fa l'ONU per a acabar amb l'ablació?

El programa conjunt de UNFPA i UNICEF es duu a terme a escala comunitària, nacional, regional i internacional i amb ell es pretén conscienciar sobre el mal que causa aquesta pràctica. També busca apoderar a les comunitats, les dones i les nenes perquè l'abandonin.
El UNFPA contribueix, a més, a enfortir els serveis de salut perquè evitin la mutilació genital i tractin les complicacions que causa. També treballa amb organitzacions de la societat civil que promouen programes educatius, al mateix temps que coopera amb líders religiosos per a desvincular-la de la religió, i col·labora amb els mitjans de comunicació per a fomentar el diàleg, creant així un preuat suport per a la seva eradicació.
Amb el suport del UNFPA i altres organismes de l'ONU, alguns països han aprovat lleis que prohibeixen la mutilació genital i han impulsat polítiques nacionals per a la seva eradicació.

Curiositats;

Waris Dirie La flor del desert.



La seva vida sembla arrencada d'una novel·la, i és alhora terrible i esperançadora. Ningú podrà reflectir-la de forma més fidel del que ella ho ha fet.
Relat d'una nena somali que va créixer entre cabres i camells i que avui s'ha convertit en una de les veus internacionals més fermes contra l'oprobi de la mutilació genital femenina.
Però no totes han pogut realitzar el recorregut vital de Waris Dirie, ni han aconseguit un lloc en el món com ella. La seva germana Halimo va morir com a conseqüència de l'ablació.
Als 13 anys va fugir d'unes noces de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allí, els seus parents la van manar a treballar com a criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure.
Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il·legalment a Londres on va conèixer a Marilyn, una dependenta amb caràcter, que la va acollir i les dues es van fer amigues íntimes.

Aquesta és una història de violència i injustícia que es construeix sobre les bases d'una crítica cap als costums religiosos d'alguns països, com la castedat obligada o la mutilació genital femenina; però que acaba constituint-se com un conte de fades que no deixa a un costat la duresa del món actual”.

Dades relacionades:

• Es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades a tot el món.
• En l'actualitat, cada any es mutilen els genitals a tres milions de nenes.
• 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l'ablació, principalment en Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
• Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
• L'ablació és causa d'hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quistos, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
• La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nenes i dones.
• L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre les seves metes "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).

Equip d'Assexorat: