Un dels grans
reptes que tenim en educació en l'actualitat és el desenvolupament d'una
educació sexual i una coeducació que superin les situacions de desigualtat que
existeixen encara per motiu de gènere, expressió de gènere o orientació sexual.
El feminisme ha estat un dels principals promotors de canvis socials molt
rellevants, també en aquest àmbit, amb l'impuls, per exemple, de l'èxit
educatiu de les nenes a l'entorn escolar. Tot i així, la recerca internacional
més recent ens senyala que encara existeixen desigualtats importants i reptes
pendents als que fer front, sobretot vinculats a la permanència de la violència
en les interaccions educatives. Per exemple, els primers abusos i assetjaments
sexuals es donen durant els 10
a 14 anys d'edat, els i les adolescents en els darrers
estudis evidencien una normalització de la violència masclista,
l'homosexualitat i la transsexualitat segueixen sent el principal factor per
esdevenir víctima de bullying. Per tant, cal aprofundir en totes aquestes
problemàtiques i buscar solucions, basades en evidències científiques, que
donin passes importants i rotundes.
Durant finals de la
dècada dels 70 i principis dels 80 va néixer a tot el món el que es va anomenar
com el moviment d'homes igualitaris i/o pro-feministes, el qual va anar
acompanyat pel desenvolupament de l'estudi acadèmic de les masculinitats (men's
studies). Això va significar un pas
rellevant per fer front a tot el que s'ha plantejat en l'anterior
paràgraf. Va suposar posar de manifest
el paper que podia tenir l'home per aconseguir una alternativa al masclisme i
al patriarcat. És així com es concreten teoritzacions com la de la masculinitat
hegemònica, o la de la masculinitat alternativa o no hegemònica. Tot i aquestes
fites, encara trobem a les escoles, instituts i universitats poques reflexions
al voltant d'aquest tema i per tant resulta difícil identificar formes de
superació de la masculinitat hegemònica. De fet, la recerca ens apunta que
aquest model, caracteritzat de forma freqüent per la dominació i la violència,
resulta atractiu i la majoria de vegades exitós en termes afectiu-sexuals.
Ens adonem, doncs,
segons el que manifesten les investigacions en aquest àmbit, que en els centres
educatius aquells nois i homes que segueixen un model igualitari sovint són
atacats o no valorats en els termes anteriorment mencionats. Per tant, no
resulta una alternativa que millori les situacions de conflicte o violència,
sinó que tot el contrari, reprodueixen un esquema de doble moral. Davant
d'això, el moviment d'homes i els estudis sobre masculinitat estan realitzant
noves aportacions que posen de manifest la necessitat d'abordar temes claus com
són: el desig, l'atracció, la valentia i la fortalesa per fer front a les
desigualtats introduïdes al principi d'aquesta entrada, etc.
Les Noves
Masculinitats Alternatives (NAM) signifiquen un pas endavant i una resposta que
aglutina els tres elements prèviament apuntats. Les NAM no es queden en
l'esfera de l'ètica, és a dir, no plantegen exclusivament que cal ser
igualitaris per tal d'acabar amb el sexisme i la violència a l'escola,
plantegen la importància de l'esfera del desig per poder donar respostes
efectives a totes aquestes realitats. Això significa dotar d'atractiu la
bondat, dotar d'atractiu als nois i homes que no cauen en la reproducció d'una
masculinitat tradicional, ni tampoc resten passius davant les injustícies o
obliden la vessant de l'atractiu (als que se'ls ha anomenat com masculinitat tradicional
oprimida). D'aquesta manera, les NAM combinen totes aquestes facetes sobretot
gràcies a un component clau: la seguretat.
En aquest sentit, els estudis ens ensenyen que ésser segur és una
garantia per tal de ser valorat i guanyar atractiu. Per tant, des de l'escola
es poden forjar estratègies i formes d'actuar que tinguin en compte aquest
component, és a dir que es centrin en dotar d'atractiu i seguretat als nois
alternatius i valents que no cauen en l'estereotip
tradicional-dominant-violent.
Recentment, la literatura científica
aporta aspectes a aquest debat interessants de considerar. És el cas dels
“bystander”. Aquesta figura en l'àmbit escolar es concreta en el posicionament
continu davant de l'assetjament o la violència, per tant actuar com un
“bystander” significa ser valent i fort en front les desigualtats o
injustícies. Molts NAMS estan actuant avui com a bystander als centres
educatius. Per tant, podem acabar concloent que una altra escola és possible.
Dr. Oriol Rios i Dra. Carme García Yeste

Dra. Carme Garcia
Yeste. Professora al Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i
Virgili i responsable del Grau d’Educació Social. Les seves principals línies
de recerca són: inclusió social, socialització preventiva de la violència de
gènere, minories ètniques i immigració, èxit educatiu. Ha dirigit diversos
projectes vinculats a aquestes temàtiques dels que destaquem: de l’Institut
Català de les Dones: La participació de les famílies als centres educatius
de primaria. Una eina de transformació dels estereotips sexistes; del Plan Nacional I+D+I: CONEXITO. La mejora de la convivencia y el aprendizaje en los centros educativos de primaria y secundaria con alumnado inmigrante;
d’àmbit europeu: EDUROM. Promoting the access of Roma to LLP, VET and employment through family
education in Primary Schools i actulment un projecte finançat per la FECYT: “Extended Learning
Time”: contribuyendo a generar vocaciones científicas en contextos en riesgo de
exclusión social. Ha publicat en revistes com Violence Against Women,
Teachers College Record, Qualitative Inquiry, Scripta Nova, entre altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario