El
Conseller de Salut, el passat 8 de juliol, va presentar en roda de
premsa l’acord amb les entitats per un nou protocol de reproducció
humana assistida ( RHA). Aquest protocol dóna resposta a una
demanda de diferents col·lectius i agents socials i polítics i al
compliment de la Llei 11/2014 que garanteix els drets de
lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) i
l’eradicació de l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Arran d’aquesta aprovació, l’any passat, el Parlament va instar
el Departament de Salut a garantir que no s’apliqués restricció
d’accés als tractaments d’RHA, una petició a la que s’hi van
sumar un conjunt d’entitats i sindicats. Finalment, aquest mes de
març, a l’espera de disposar del nou protocol, el Servei Català
de la Salut (CatSalut) va demanar als centres especialitzats que
incloguessin totes les dones que ho sol·licitin a la llista d’espera
per a aquests procediments.
El
protocol vigent de RHA estava centrat en el tractament de
l’esterilitat en parelles heterosexuals. El nou protocol de RHA ha
estat elaborat pel departament de Salut amb el suport de
diferents entitats i experts en el tema i amplia l’accés a la
cartera de serveis de RHA en els centres del sistema sanitari públic
a totes les dones, independentment de si tenen parella o si aquesta
és masculina o femenina. És per això que els protocols
clínics que han de regular l’accés a les diferents tècniques de
RHA tindran característiques d’atenció adaptades segons si la
utilització d’aquestes tècniques es fa per problemes
d’esterilitat o per una altra situació personal que requereixi una
intervenció d’aquestes característiques.
Aquest
protocol està alineat amb Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de
salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de
l’embaràs on reconeix:
El
desenvolupament de la sexualitat i la capacitat de procreació estan
directament vinculats a la dignitat de la persona i al lliure
desenvolupament de la personalitat i són objecte de protecció a
través de diferents drets fonamentals, senyaladament, d'aquells que
garanteixen la integritat física i moral i la intimitat personal i
familiar. La decisió de tenir fills i quan tenir-los constitueix un
dels assumptes més íntims i personals que les persones afronten al
llarg de les seves vides, que integra un àmbit essencial de
l'autodeterminació individual. Els poders públics estan obligats a
no interferir en aquest tipus de decisions, però, també, han
d'establir les condicions perquè s'adoptin de forma lliure i
responsable, posant a l'abast dels qui ho precisin serveis d'atenció
sanitària, assessorament o informació.
D’acord
amb aquesta normativa, a Catalunya, l’any 2011, el Departament de
salut va aprovar el Protocol d’estudi i tractament de
l’esterilitat.
D’altra
banda, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 11/2014, de 10
d’octubre, que garanteix els drets de lesbianes, gais, bisexuals,
transgèneres i intersexuals (LGBTI) i l’eradicació de
l’homofòbia, la bifòfia i la transfòbia. Posteriorment,
mitjançant la Resolució 1069/X del Parlament de Catalunya, sobre el
sistema públic de Salut, el 19 de juny de 2015, s’insta el
Departament de Salut a garantir
que no s’aplicarà la restricció de l’accés als tractaments de
reproducció assistida a les dones amb parella femenina o sense
parella, essent com és un servei bàsic de la sanitat pública.
L’aplicació
d’aquet protocol de RHA repercuteix en una ampliació de la cartera
de serveis en els centres de la xarxa sanitaria d’utilització
pública que donaran una atenció integral a les dones
independenment de si tenen parella i de si aquesta és masculina o
femenina, s’adequarà l’atenció i els tractaments de RHA a les
necessitats de les persones que hi accedeixen, per garantir el dret
de ser tractades sense cap discriminació , garantint l’accès i
el tractament equitatiu i no discriminatori, respetuós amb
l’autonomia, la diginitat i la intimitat de les dones.
Aquest
document dona
un gran pas en l'atenció integral en salut sexual i reproductiva
respectant la dignitat i els drets fonamentals de les persones.
Gemma March i Jardí
Coordinadora ASSIR-ICS Camp de Tarragona
Coordinadora ASSIR-ICS Camp de Tarragona
Gemma March i Jardí, amb 31 anys d'experiència professional com a matrona; durant 7 anys fou matrona de la sala de parts de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, i 24 anys exercint com a matrona a centres de salut sexual i reproductiva.
Col·labora amb l'Escola Universitària d'Infermeria de la Rovira i Virgili de Tarragona en els seminaris de "Catalogació del embaràs de risc" i "Lactància Materna", i és tutora de la especialitat de matroneria des de l'any 2000.
Participa com a moderadora en congressos nacionals i internacionals.
Actualment és coordinadora de matrones d'ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) Territorial ICS Camp de Tarragona des del 2010.
No hay comentarios:
Publicar un comentario