VARIIS AMORIS, la lleialtat del valent

Feia temps que no invertia minuts en escriure un text; tots tenim dret a la covardia momentania, i és que seguir escrivint em sembla un fet tant valent com és estimar a vàries persones a la vegada. Així començo un article que parla de lleialtat a l'amor, però no a l'amor romàntic que ens han definit des de l'escola i temps era temps, sinó a l'amor real, el sentiment que neix entre les persones.

I ara és quan us pregunteu, i no és real l'amor romàntic? Si, és clar, pot ser molt real, no sóc ningú per interpretar un sentiment aliè, i tothom té el dret a sentir el que li sembli, ara bé, l'amor tal i com se'ns ha presentat en tots els nostres àmbits culturals i educatius, sempre ha estat aquell heterosexual, monogàmic i de contes de fades. Hi ha molts tipus d'amor, si, poliamor, i no necessàriament hem de parlar de relacions obertes de parella o relacions poligàmiques, aquests diferent tipus d'amor els trobem al dia a dia, l'amor que sentim als nostres coneguts, a la nostra família, el nostre cosí, la nostra filla, la nostra parella... però... i si no volem tenir “parella”?

I si realment ens podem enamorar de més d'una persona a la vegada? Perquè hem de ser esclaus de la dualitat que ens ha instaurat el patriarcat? És que series capaç de dir que una família d'un avi, un pare i dos filles no son una familia “normal”? O pitjor encara, series capaç de dir-los que lo seu no és amor?

Els sentiments que neixen entre persones són molt variats, hi ha gent que ens desperta ràbia, ira, d'altra que ens desperta atracció sexual i d'altra una necessitat imperativa de passar hores i hores intercanviant històries de vida. Però arriba un moment que sentim una sensació extraña, com uns nervis que ens fan somriure a totes hores, que desperten sensacions químiques que recorren tots els indrets de la pell, ens estem enamorant, som feliços, o això ens han explicat.

Simplement encaixaràs en l'etiqueta de poliamorós, si et passa precisament això però amb vàries persones a la vegada, i com a adults, decidiu formar una relació de llarga durada. Però evidentment, hi ha tants tipus d'amor com de persones que s'enamoren, i el poliamorós tampoc enten d'una sola forma, existeix la polifidelitat, les relacions jeràrquiques, la poligàmia, les relacions grupals i matrimonis grupals, les xarxes de relacions conexes, les relacions mono-poliamoroses i els que mes m'agraden, els arranjaments geomètrics.

Potser perque sóc músic i enginyer, i m'agraden la música i les matemàtiques, em sembla una etiqueta especialment interessant. Es descriu pel número de persones involucrades i la seva relació de connexió, per exemple, “triada” o “quadra”, tant com en geometries V, N i W, on el vertex (anomenat “pivot”) correspon al individu que te dos connexions.

Amb tot això només vull dir-vos que heu d'estimar com vulgueu, no cal posar-li etiquetes a l'amor ni al poliamor, pero el que si s'ha de ser es lleial al vostre concepte d'estimar Sigueu valents i sigueu sincers, utilitzeu l'habilitat de la comunicació que ens ha cedit la naturalesa per trencar estereotips i simplement viure com sentiu. Traspasseu més enllà d'una relació oberta o de polifidelitat, i estimeu, sobretot estimeu, i en això estic segur que fins i tot estan d'acord amb mi les persones religioses,

Respecte, sinceritat, negociació, comprensió i fidelitat no són termes exclusius de l'amor romàntic. El poliamor ja ens l'introduien varis escriptors des dels anys seixanta, o fins i tot podem trobar petits escrits als anys vint del senyor William Moulton Marston. Així que el proper solstici d'estiu (dia del poliamor) celebreu la llum que aporta el fet d'estimar als demés, somriueu i no se si conseguireu ser feliços, però al menys gaudireu de la lleialtat de ser valents.

Robert Bonet

www.eneyese.com

Robert Bonet, és pianista i compositor, CEO de la seva pròpia empresa i actualment es dedica al coaching empresarial.
Activista des de fa 16 anys, ha estat militant i presidents de l'entitat H2o i creador de diversos projectes des de l'àrea de comunicació d'aquesta. Redacta articles per la revista COLORS. Característiques de la seva forma d'escriure són les intensitats antropològica i antinormativa de la societat.