Et seré sincer. He començat a escriure aquest text vint-i-tres vegades tenint més o menys clar què era el que volia dir-te però no acabava de trobar la manera perquè no sé en quin moment et trobes en la teva història de vida, ni com ets, quines opinions tens... i tot això em provoca tot un seguit de neguits a l'hora de parlar de certs temes. No sabia si fer un text més aviat acadèmic o bé més emocional però no volia caure en el sensacionalisme. Així doncs, si m'ho permets, t'explico els dos conceptes que volia desenvolupar i a partir d'aquí tractaré de compartir amb tu aquells dubtes que em plantegen i pels quals no tinc resposta. Et convido a ser crític i crítica amb allò que estàs a punt de llegir, parlo des de la meva experiència i des del meu punt de vista és senzillament una interpretació de la realitat que visc.
Els dos conceptes amb els quals vull començar són, per una banda, l'orientació sexual que és l'atracció física, emocional i psicològica cap a un home, cap a una dona o cap ambdós sexes (trobaràs d'altres definicions, aquesta és del psicòleg Joe Kort) l'altre concepte és el d'identitat sexual que és, l'assumpció de la teva orientació sexual; un cop te n'adones què és el què t'agrada, experimentes, vius la teva orientació sexual i et reconcilies amb ella (en el cas que hi hagis estat en conflicte) pots identificar-te amb ella i per tant viure-la d'una manera expressada (al cap i a la fi és posar-te l'etiqueta amb la que més còmode et sents: "gai","lesbiana","bi", "trans","kiwi"... )
PERÒ. Si miro les vides d'amics i amigues, si miro la meva vida, si miro la vida dels diferents usuaris i usuàries que he anat atenent veig que la teoria està molt ben acotada però que la realitat té la curiosa costum de defugir de conceptes que tot sovint tanquen a la persona en una caixa. Voldria plantejar-vos dues de les grans preguntes que ja fa temps que em faig al parlar de tot això: la primera és, què passa quan el teu entorn no et permet desenvolupar la teva orientació/identitat? La segona és, què passa quan jo no encaixo en cap etiqueta o no hi vull encaixar?

Respecte a la segona pregunta que plantejava, vull fer referencia a les paraules d'en Miquel Missé "(...)les paraules són, en efecte,, importants, però més ho som les persones. Les paraules són eines per comunicar-nos, per pensar-nos, per donar sentit a la nostra vida. Tanmateix, cal recordar sempre que nosaltres no som les paraules" .Esmento aquesta reflexió perquè, tal com comentava a l'inici del text, pot semblar que el fet d'assumir la pròpia identitat impliqui necessàriament etiquetar-te com a homosexual, bisexual, gai, lesbiana... tanmateix, aquestes paraules estan encasellades dins d'un concepte de gènere binari (home-dona) i per tant, en la meva opinió, fomenta la idea que hom ha de sentir-se o home o dona per poder definir la seva identitat sexual obviant les realitats de cada cop més persones que flueixen en el gènere o que simplement no se senten còmodes identificant-se amb els gèneres tradicionals, per no dir, que tal com il·lustrava Kinsey en la seva escala de la sexualitat humana, hi ha moltíssims tipus d'orientacions sexuals que no es redueixen a gai, lesbiana,bi i que l'orientació sexual pot anar canviant. Arribo, per tant a la conclusió de què la teoria ens ajuda a entendre però no pot aplicar-se com un dogma a seguir.
Com a conclusió, vull animar-te, a ser tu mateix, tu mateixa, a viure lliure en el teu interior, i a acompanyar a les persones que tens al teu voltant des del valor intrínsec que tenim tot ésser humà i que és inalterable. Penso que estem en un nou camí on tard o d'hora deixarem de considerar-nos home, dona, bisexual, homosexual, per considerar-nos simplement persones i no caldrà més visibilització ni més deconstrucció. Mentrestant; seguim treballant plegats.
1 MISSÉ, M. (2012) Transsexualitats. Altres
Mirades Possibles. Barcelona. UOC.
Abel Huete

No hay comentarios:
Publicar un comentario