Un breu repàs per la història cinematogràfica

En moltes ocasions, el cinema ha estat un reflex no només d'una societat, també d'una època, uns costums i uns valors.
Durant la trajectòria cinematogràfica hem vist tant l'evolució com la involució de diferents àmbits de la sexualitat i rols de gènere. També per a veure com ha quedat retratada la sexualitat al llarg de la història.

Hem de dir, que al mateix temps de crear un historial, és molt important l'educació sexual que s’imparteix ja sigui òptima o errada,  també els estereotips, els tòpics i altres conceptes que es creen a través de la cinematografia.
Hem de dir, que una bona forma de reivindicar els nostres drets en aquesta societat és a través de l'art, i el cinema.

Avui ens decantem pel cinema LGTBI.

S'ha creat una evolució diferent a Hollywood respecte al cinema europeu, en aquesta última la veu de l'autor ha tingut, per tradició, més pes que la dels productors. Amb la qual cosa, resulta molt interessant, veient-ho des de perspectiva històrica, com el cinema de Hollywood havia de sublimar i discriminar a gais i lesbianes en el cel·luloide pel Codi Hays, que imposava clarament una censura per a "protegir al públic i mantenir la decència".

El cinema ha tocat la temàtica LGTB des dels seus orígens. La sexualitat mateixa és un dels temes de l'art més antic i les que són considerades “diferents” a la norma tampoc han estat l'excepció.
És complicat veure l'evolució del LGTB al llarg de la història de manera resumida. No obstant això, convé fer un exercici de síntesi i recórrer, encara que sigui breument, com ha canviat la percepció i els personatges homosexuals, bisexuals i transsexuals al llarg de la història, veient-lo des del gegant que és la indústria hollywoodiense com també es va recollir en el principal cinema europeu.

Fa no tants anys les identitats sexuals i de gènere que no anessin normatives eren considerades aberracions o malalties. Seria una mentida dir que les coses han canviat massa, però la societat a avançat prou com perquè importants sectors de la societat defensin la validesa, el respecte, la tolerància i l'acceptació del que és completament valgut i respectable.
La representació que se li donava al col·lectiu LGTBI al cinema estava envoltat d'estereotips que només buscaven fer riure al públic. Naturalment hi havia una representació positiva, però sempre era com el cas de Ben Hur (1959) o El falcó Maltes (1941), totes dues pel·lícules el protagonista de les quals era una icona masculina interpretant a un personatge ambiguament homosexual. Havien de fer en l'ocult el que tots els altres feien en públic.

En la resta de pel·lícules que no reien del col·lectiu LGTB aquests acabaven morts, com és el cas de Rebel sense causa (1956) o La Calúmnia (1962).

I arribem al cinema modern, on podem veure personatges LGBT vivint les seves vides i les seves relacions a plenitud. Des de Filadèlfia (1993) a la vida de Adele (2013). De Carol (2015) a Una dona fantàstica (2017).
És el moment de mostrar-li al món que la gent LGBTI és com qualsevol altra persona que ensenya, sofreix, creix, s'equivoca i encerta. Sense estereotips, tòpics ni generalitzacions. I mostrar-li a la comunitat LGBTI, sobretot la més jove, que no hi ha absolutament gens dolent en ells i amb la seva forma de ser.

Equip d'Assexorat