lunes, 4 de febrero de 2019

Dia contra la mutilació genital femenina


La mutilació genital femenina és un conjunt de procediments que consisteixen en alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que res tenen a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes.
Reflecteix una desigualtat entre els sexes molt arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació contra dones i nenes. Aquesta pràctica viola els seus drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba produint la mort.

Entre les seves complicacions immediates es troben el dolor intens, xoc, hemorràgia, tètanus, sèpsia, retenció d'orina, nafres obertes a la regió genital i lesions dels teixits genitals veïns.



Les conseqüències a llarg termini poden consistir en:

  • Infeccions vesicals i urinàries recurrents;
  • Quistos.
  • Esterilitat.
  • Augment del risc de complicacions del part i mort del nounat.
  • Necessitat de noves intervencions quirúrgiques, per exemple quan el procediment de segellat o estrenyiment de l'obertura vaginal (tipus 3 esmentat anteriorment) s'ha de corregir quirúrgicament per a permetre les relacions sexuals i el part. A vegades es torna a tancar novament, fins i tot després d'haver donat a llum, amb el que la dona es veu sotmesa a obertures i tancaments successius, augmentant-se els riscos immediats i a llarg termini.

Encara que la pràctica de l'ablació no pot justificar-se amb raons mèdiques, en molts països l'executa professionals de la medicina i cada vegada de forma més assídua, la qual cosa constitueix una amenaça per a eradicar el problema. Un estudi recent mostra que el 18% de les mutilacions en les nenes i les dones han estat practicades per professionals de la salut i en alguns països aquest percentatge aconsegueix el 74 per cent.
Aquesta pràctica es concentra en 29 països d'Àfrica i d'Orient Mitjà, no obstant això es tracta d'un problema universal i és una pràctica comuna en alguns països asiàtics com l'Índia, Indonèsia, l'Iraq i Pakistan, així com entre algunes comunitats indígenes de Llatinoamèrica, com la de Emberá a Colòmbia. Així mateix, persisteix en les poblacions emigrants que viuen a Europa Occidental, a Nord Amèrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Al juliol de 2018, el Secretari General va realitzar l'informe "Intensificació dels esforços mundials per a l'eliminació de la mutilació genital femenina", on s’indica que els esforços per a acabar amb aquesta pràctica han de dirigir-se als grups de dones i nenes que corren major risc, en particular les que sofreixen formes múltiples de discriminació, com les dones refugiades i immigrants, les dones que viuen en comunitats rurals i remotes i les nenes petites, amb l'objectiu de no deixar a ningú enrere. De la mateixa manera, els principis de la universalitat i el respecte dels drets humans sobre els quals se sustenta l'Agenda 2030 exigeixen que les parts interessades facin front a aquesta pràctica, independentment de les circumstàncies individuals, les normes culturals i socials imperants, o el país d'origen o destinació.

La celebració d'aquest Dia també forma part de la Iniciativa Spotlight, un projecte conjunt de les Nacions Unides i la Unió Europea per a eliminar totes les formes de violència contra les dones i la nenes. En concret, s'ocupa de la violència sexual i de gènere, que inclou la mutilació genital femenina, a l'Àfrica subsahariana.
Si et trobes a Nova York entre el 6 de febrer i el 25 de març, pots visitar l'exposició "68 milions de nenes en perill" en la Seu de l'ONU. L'exposició celebra els assoliments aconseguits en les últimes dècades en la lluita mundial per a acabar amb la mutilació genital femenina. Organitzada pel Fons de Població #Dysturb (comunitat de periodistes que publiquen als carrers), vol conscienciar sobre la necessitat d'acabar amb aquesta pràctica.

Què fa l'ONU per a acabar amb l'ablació?

El programa conjunt de UNFPA i UNICEF es duu a terme a escala comunitària, nacional, regional i internacional i amb ell es pretén conscienciar sobre el mal que causa aquesta pràctica. També busca apoderar a les comunitats, les dones i les nenes perquè l'abandonin.
El UNFPA contribueix, a més, a enfortir els serveis de salut perquè evitin la mutilació genital i tractin les complicacions que causa. També treballa amb organitzacions de la societat civil que promouen programes educatius, al mateix temps que coopera amb líders religiosos per a desvincular-la de la religió, i col·labora amb els mitjans de comunicació per a fomentar el diàleg, creant així un preuat suport per a la seva eradicació.
Amb el suport del UNFPA i altres organismes de l'ONU, alguns països han aprovat lleis que prohibeixen la mutilació genital i han impulsat polítiques nacionals per a la seva eradicació.

Curiositats;

Waris Dirie La flor del desert.



La seva vida sembla arrencada d'una novel·la, i és alhora terrible i esperançadora. Ningú podrà reflectir-la de forma més fidel del que ella ho ha fet.
Relat d'una nena somali que va créixer entre cabres i camells i que avui s'ha convertit en una de les veus internacionals més fermes contra l'oprobi de la mutilació genital femenina.
Però no totes han pogut realitzar el recorregut vital de Waris Dirie, ni han aconseguit un lloc en el món com ella. La seva germana Halimo va morir com a conseqüència de l'ablació.
Als 13 anys va fugir d'unes noces de conveniència i va caminar dies pel desert abans d'arribar a Mogadiscio, capital de Somàlia. Allí, els seus parents la van manar a treballar com a criada a l'Ambaixada del seu país a Londres, on va passar l'adolescència sense saber llegir ni escriure.
Abans de tornar a un país destrossat per la guerra, va preferir romandre il·legalment a Londres on va conèixer a Marilyn, una dependenta amb caràcter, que la va acollir i les dues es van fer amigues íntimes.

Aquesta és una història de violència i injustícia que es construeix sobre les bases d'una crítica cap als costums religiosos d'alguns països, com la castedat obligada o la mutilació genital femenina; però que acaba constituint-se com un conte de fades que no deixa a un costat la duresa del món actual”.

Dades relacionades:


  • Es calcula que hi ha almenys 200 milions de nenes i dones mutilades a tot el món.
  • En l'actualitat, cada any es mutilen els genitals a tres milions de nenes.
  • 44 milions de nenes menors de 14 anys han sofert l'ablació, principalment en Mali (73%), Gàmbia (56%), Mauritània (54%) i Indonèsia (49%).
  • Els països amb la prevalença més alta entre nenes i dones de 15 a 49 anys són Somàlia (98%), Guinea (97%), Djibouti (93%) i Egipte (87%).
  • L'ablació és causa d'hemorràgies greus i altres problemes de salut tals com quistos, infeccions i infertilitat, així com complicacions en el part, i comporta, a més, un major risc de mort de nounats.
  • La mutilació genital femenina és una violació dels drets humans de les nenes i dones.
  • L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 5, Igualtat de gènere, inclou entre les seves metes "Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat i la mutilació genital femenina" (meta 5.3).


Equip d'Assexorat:










No hay comentarios:

Publicar un comentario