El 21 de febrer de 1913 Bloch crea la primera societat de sexologia

Antecedents històrics sobre la sexologia:

En l'antiga Grècia el metge Hipòcrates i els filòsofs Plató i Aristòtil van investigar i van oferir les primeres teories sobre la sexualitat, abordant temis temes com a disfuncions, reproducció i contracepció, avortament i ètica sexual.

Per la seva part els metges romans Sorano i Galeno van fomentar el coneixement sexual avançat i sistematitzat, incitant al seu torn a erudits islàmics a dedicar molta atenció a les preguntes sexuals. Els manuscrits islàmics, traduïts i introduïts a l'Europa medieval, juntament amb les reedicions dels grecs i els romans és convertien en els textos de referència per a les noves escoles mèdiques dels segles XVI, XVII i XVIII. Termes com les trompes de Fal·lopi, fol·licles de Graaf i glàndules de Cowper són el producte de la recerca anatòmica d'aquests segles.

El concepte de sexualitat apareix en el segle dinovè sorgit de les preocupacions i debats sobre superpoblació, psicopatia sexual, degeneració i ètica sexual. A través de la recerca biològica, mèdica, històrica, i antropològica de von Baer, Darwin, Mendel, Kaan, Morilla, Magnan, Charcot, Westphal, Burton, Morgan, Mantegazza, Westermarck, Krafft, Ebing, Schrenck, Notzing, i uns altres, les fundacions de la recerca del sexe van culminar la seva maduresa i modernització.

Iconogràfica i sexualitat a l'antiga Grècia

A la fi del segle dinou i principis del segle vint els treballs de recerca de problemes sexuals de Havelock Ellis, Sigmund Freud, i Iwan Bloch van establir les bases de la sexologia moderna.

El veritable pare de la sexologia moderna va ser el dermatòleg berlinès Iwan Bloch (1872-1922), qui va encunyar el nou terme "Sexualwissenschaft" que primerament va ser traduït com a "ciència sexual" i posteriorment com a sexologia. Bloch era un home molt erudit, que parlava diversos idiomes i la biblioteca personal dels quals tenia més de 40.000 volums. El seu estudi "La vida sexual del nostre temps i al 1907 Bloch ofereix la següent declaració programàtica:"L'autor del present treball està convençut que la pura consideració mèdica de la vida sexual, a pesar que ha de constituir sempre el nucli de la ciència sexual, és incapaç de donar una resposta justa a les múltiples relacions entre la sexualitat i els altres aspectes de la vida humana.
Per a fer justícia a l'amor en la vida de les persones i de la societat i en relació amb l'evolució de la civilització humana aquesta particular branca del saber ha de ser tractada com una part de la "ciència general de la humanitat," que està constituïda per una unió de la resta de les ciències -- de la biologia general, de l'antropologia i de l'etnologia, de la filosofia i de la psicologia, de la història de la literatura, i de la història sencera de la civilització".

El 21 de febrer de 1913 Bloch va crear la primera societat de sexologia, la "Arztliche Gesellschaft fur Sexualwissenschaft und Eugenik" societat oberta a membres no-mèdics però amb credencials acadèmiques.

Iwan Bloch

En 1919 Hirschfeld fongui a Berlín el primer institut de sexologia del món amb una biblioteca de 20.000 volums, 35.000 fotografies i una extensa col·lecció d'objectes i obres d'art. En 1921 Hirschfeld, organitza el primer congrés de sexologia de la història, un congrés de 6 dies a què acudeixen científics del món sencer, dividint en quatre àrees: Endocrinologia Sexual, Sexe i Lleis, Control de la Natalitat i Educació Sexual.
Albert Moll, company i rival de Hirschfeld va criticar el congrés com purament propagandístic i cinc anys més tard organitza a Berlín el primer congrés "purament científic" sota el nom de "Congrés Internacional per a la Recerca Sexual". En 1933 l'institut de sexologia de Hirschfeld va ser saquejat pels nazis i els seus documents van ser cremats públicament.

Acabada la Segona Guerra Mundial i la sexologia experimenta un ressorgiment als Estats Units gràcies als esforços d'Alfred C. Kinsey, culminats en els denominats "informes Kinsey", "La conducta sexual en l'home" de 1948 i "La conducta sexual en la dona" de 1953. Kinsey va significar un nou avanç en la recerca sexual no-mèdica.

Ja avançat el segle XX, el mèdic ginecòleg William H. Masters i Virginia Johnson van contribuir definitivament als avanços en sexologia amb els seus estudis "Resposta sexual humana" de 1966 i "Inadequació sexual humana" en 1970, publicacions que constitueixen la base de la teràpia sexual moderna.

Equip d'Assexora't